dimecres, 17 d’agost del 2011

El hombre en el castillo


Feia temps que tenia pendent la lectura d'aquesta ucronia de Philip K. Dick. De fet, diuen que va ser la que va inaugurar el gènere de les ucronies. Va guanyar un merescut premi Hugo. Bé, finalment l'he comprat i l'he llegit i no ha resultat el que m'esperava, si no quelcom diferent, tanmateix millor!. Recordant altres novel·les del mateix autor, m'esperava un argument més simple, amb més acció, del tipus del que va inspirar films com 'Total Recall' o 'Minority Report', influït potser també per l'esbós mental que tenia al cap sobre l'argument de llibre previ a la seva lectura que seria quelcom així:En un mon on Hitler ha guanyat la segona guerra mundial i els EEUU han estat repartits entre les dues superpotències guanyadores, l'Alemanya Nazi i el Japó, hi ha un home que viu refugiat en un castell que ha escrit un llibre descrivint un mon en el qual el desenllaç de la guerra ha estat diferent.

Realment el context és aquest, però, potser influït pel cinema americà tipus Indiana Jones, és pot pensar que l’argument consistirà en una aventura amb molta acció, en la qual, el protagonista  es veurà obligat a lluitar contra mil i un Nazis, fins restablir la realitat tal i com la coneixem, això si, amb tocs de paranoia febril on es posa en dubte el que és o no real molt a l’estil de l’autor. Res més allunyat de la realitat i a mesura que en consumia les pàgines (no és gaire llarg), ja me n’anava adonant i poc a poc, es veia que no tindria ni un transcorregut ni un desenllaç corrent.
Ara, desprès d'haver-lo llegit i digerit, desprès d'haver-me lliurat d'expectatives i pressuposicions equivocades, hem veig obligat a canviar el punt de vista sobre aquest llibre. A banda de, que l’argument no té res a veure, aquest llibre és molt més profund del que semblava. L'argument tracta més aviat l'evolució mental personal dels personatges, seguida de molt aprop per l'autor. Els protagonistes, no son ni herois ni superhomes, si no persones normals, que viuen la seva situació personal en una realitat en la que l'alemanya Nazi i els japonesos governen els Estats Units. El seu estat mental divaga entre el que és fals i el que és real i a través dels seus pensaments en Dick ens descriu aquesta realitat com la perceben. Cada personatge s’encamina, a la seva manera, cap a una revelació íntima i personal.
Al finalitzar el llibre em vaig quedar amb la sensació de que només n'havia acariciat la superfície i he investigat una mica per Internet. Pel que és veu aquest llibre és pot analitzar sota moltes lectures des del punt de vista filosòfic i amaga moltes interpretacions, de les quals, es veu que se’n ha excavat en abús des de que es va publicar l'any 1962. Des de la tesi de Dick de que la realitat no és tan real com creiem fins a la visió mitjançant la contraposició de que el mon nostre desprès de la II guerra mundial potser no és tan bo com creiem, doncs d'un possible estat dictatorial hem passat a la dictadura del materialisme i del capitalisme (absolutament palpable en aquests temps de crisi). Que consti que en Dick no para de denunciar els crims del sistema Nazi.
L'estil del llibre no el fa fàcil de seguir, doncs, com ja he dit, segueix amb precisió malaltissa, els pensaments íntims dels protagonistes, fins al punt de seguir els salts erràtics d'unes ments en constant evolució. Potser faria falta una segona lectura del llibre, ara que sé al que m’enfronto. La forma en que està escrit aquest llibre et transporta a la ment del propi Dick alimentada possiblement per drogues psicotròpiques, on tot té una mica de somni febril. Potser dels que he llegit fins ara, és en el que es fa més pales l'estat alienat, influït per les drogues de l'autor.

dijous, 11 d’agost del 2011

Green Lantern

Desprès de les crítiques negatives que ha rebut aquest film, em disposava a anar al cine amb les espectatives bastant baixes. I la veritat, només vaig trobar-hi un problema. L'amenaça que es planteja al film és tan enorme. Sembla impossible o molt difícil guanyar-la des d'un bon principi. Imagineu per un moment, que, per exemple, a "El Señor de los Anillos" al final de 'La comunidad del anillo", una aguila agafi l'anell de poder del Frodo i se l'emporti a Mordor, la llenci al foc i s'acabi el film. Doncs això seria un símil del que passa aquí. 
La solució no està a l'alçada de l'amenaça i menys desprès de veure durant tot el film com van fracasant els diferents intents de solventar el problema. I és que, un novato, va i pam. Un altre símil, imagineu el final de "Star Wars". D'acord, el Luke també era un novatillo direu. Però el final, se'l treballen. Hi ha un procés durant el qual va creixent la tensió poc a poc. L'atac a l'Estrella de la Mort. Es cuina a foc lent, fins que, arriba el moment del climax. Per mi que és aquest el problema de Green Lantern. Imagineu que de la base rebel només despegués el bò del Luke i en un no res, tot i trobar-se alguna oposició pel camí, es carregués la base imperial. Jo crec que faltaria quelcom.

diumenge, 7 d’agost del 2011

Quan és trenca la barrera entre ficció i realitat

Fa temps que segueixo la sèrie de TV Castle. Va d'un escriptor de novel·la negra, Richard Castle, que segueix a una policia de veritat per inspirar-se. Poc a poc, van formant una parella ben avinguda i a cada episodi resolen un cas d'assassinat (tan ben avinguda que estem davant el típic plantejament de tensió sexual no resolta entre ells dos). 
Ella serveix d'inspiració per al seu personatge de ficció, Nikki Heat, del qual ha escrit dues novel·les:   "Heat Wave" o "Ola de Calor" en castellà i a la 2a temporada "Naked Heat", (un joc de pronunciació amb Nikki Heat) o "Calor Desnudo"
Doncs ara resulta que, a la realitat, han sortit a la venda ambdues novel·les de Castle, i clar, me les havia de comprar. I ja tinc "Calor Desnudo"! I es molt curiós perquè a la tapa i a dins, en tot moment figura com a autor del llibre en Richard Castle, (un personatge de ficció). La única pista és el comentari a la tapa "Basada en la serie de televisión" que es podrien haver estalviat.
Només l'he fullejat una mica però pel que veig sembla seguir l'argument i els personatges als que fan esment a la sèrie, incluint, el personatge alterego de l'autor Rook. I a la contraportada hi ha comentaris d'autors de veritat, com el malauradament desaparegut recentment, Stephen J. Cannell, escriptor i guionista real, de sèries de tota la vida com "El equipo A" o "El gran héroe americano" i un munt de sèries que hem vist des de que erem petits, que també feia alguns cameos a la sèrie.
Em pregunto qui haurà escrit realment el llibre. I si li deu fer gràcia això de no que no aparegui el seu nom per enlloc. Ja investigaré...



L'actor protagonista de Castle (Nathan Fillion), el recordareu els aficionats a la scifi pel seu paper com a protagonista a la, també malauradament desapareguda, sèrie  Firefly, de Joss Whedon i posterior film "Serenity", a la que, també fan algun "guinyo" a Castle.