diumenge, 7 de novembre de 2010

Herois


No. No parlaré ara de la sèrie de la TV, si no del film que han estrenat fa dues setmanes al cinema: Herois. Es tracta d'un film català dirigit per Pau Freixas que suposa tot un viatge nostàlgic en el temps per als qui vam viure la infantesa als gloriosos anys 80.
L'argument: El film explica la història d'un grup d'amics que viuen la fi de la infantesa i l'inici de l'adolescència als entranyables anys 80. Els nois passen l'estiu en una urbanització de platja/muntanya i viuen allí les seves aventures. Es veu que cada any a urbanització es celebra una cursa amb un vehicle que cada grup s'ha de construir. Qui guanya la cursa te dret a passar un any a la casa de l'arbre que diuen és màgica i concedeix un desig a qui la guanya.
El film és ple a vessar d'iconografia dels anys 80 que tots els que ja tenim una certa edat hem viscut i fa molta gràcia de tornar a veure. Per començar el propi grup, molt típic de l'època, referencia clarament a "Verano Azul", E.T. (amb escena amb bici i de fons la lluna inclòs), los Cinco, o els Goonies mateix, film del qual fins i tot podem veure un poster a l'habitació. A banda d'això, podem veure que jo recordi ara mateix, les bicicletes BH, l'enganxina sobre el Català, les carteres de l'escola, els Bony i Tigreton, la Historia Interminable, els cassets, la tele portàtil (no tan portàtil), les ulleres grans, els primers videojocs (els guarda a dalt de l'armari), els pantalons curts rojos amb una ratlla blanca, la música pop de l'època, els vasos de nocilla, els llapis grocs i negres, els bolígrafs bic, les tasses de cafè de vidre de color caramel, les ampolles de Mirinda, els cotxes de l'època, les matrícules amb la província, la samarreta del mundial 82, etc...
El film supura nostàlgia per tots els porus. Resulta graciós i entretingut com los Goonies, però alerta perquè també us farà plorar. I és que no s'ha de perdre de vista que el guió és de l'Albert Espinosa, que, per qui no ho sàpiga, és un guionista amb molta traça per als dramons tipus "4a planta".
Alguns aspectes que no m'acaben de convèncer és que carrega massa els tints dramàtics en certs moments i s'hi recrea en excés i l'altre la banda sonora, que en si està molt bé però que la trobo excessivament carregosa, present absolutament sempre durant tot el film. La interpretació dels nens si que em va agradar, els vaig trobar molt naturals.
En resum us el recomano molt i molt, sobretot si teniu entre 30 i 40 anys. Així que aneu-la a veure, en català si podeu,... i prepareu els clinex.