dimarts, 24 d’agost de 2010

Acta del sopar friki de Dissabte, 21 d'agost de 2010

El dissabte passat va tenir lloc el sopar/reunió de frikis a casa del V. Jo m'ho vaig passar molt bé, vaig disfrutar de valent. Erem 4, V l'amfitrió, X, C i jo. La idea era que cadascú portés la pel·lícula que vulgués i en miressim unes quantes en plan marató fins que el cos aguanti.

El sopar.
Però abans de ficar-nos a la feina, V ens tenia preparat un sopar molt bo, llàstima que jo anava més tip que un lladre desprès d'un dinar familiar bastant copiós i no vaig fer el bon paper que mereixia. Durant el sopar i molt més enllà, vam gaudir d'una bona estona de tertulia sobre tot allò que ens agrada tant, o sia, cinema, sèries de TV etc.... Vam tenir la ocasió de comentar les sèries que segueix cadascú, les novetats i rumors que hem sentit o llegit sobre el cinema que s'apropa. Les opinions més diverses.  Una tertulia que ens resistiem a abandonar doncs no podiem parar d'enllaçar tema rera tema i realment crec que ens ho estavem passant d'allò més bé. Ben aviat se'ns van fer les 10 de la nit i perillava l'objectiu principal doncs encara no haviem començat la sessió de cinema que prometia ser llarga.

La primera pel·lícula. Funny Games.
I va arribar l'hora de la veritat. El primer film va ser el que vaig portar jo. N'havia dut 3 a escollir. 'Darkness', 'American Psycho' i 'Funny Games'. Finalment ens vam decidir per aquesta darrera. Gran error!!!. X casi  s'em menja. Si que és cert que el film és lent que no veguis. Cada escena resulta excessivament llarga. La veritat, no la recordava tant lenta. Però també és cert que és un film que no deixa indiferent a ningú i manté la tensió tota l'estona, provocant sentiments, no gaire positius això si, respecte als personatges (i en algú fins i tot contra mi). Ja en vaig fer la ressenya fa bastant de temps en aquest mateix blog a la que us emplaço. Reconec que no era el film  més adequat per la jornada, (però tampoc n'hi ha per a tant X!!!). Com veieu el film va resultar bastant polèmic. En fi, ja he aprés la lliçó, el proper cop que em toqui escollir a mi, (sempre i quan X m'esborri de la seva llista d'enemics públics), aniré a lo segur.

La segona pel·lícula. The last Boy Scout.
Lo bo que va tenir el primer pase va ser que, amb la polèmica creada, estavem tots la mar de desperts. I que millor que desfogar-nos amb una gran peli clàssica de colegues com 'El último Boy Scout' (1991). Una recopilació d'acció, xuleries, acudits dolents i paraulotes, que a ningú li escauria millor que al Bruce Willis. Es tan xulo el Willis i solta cada frase al dolent de torn, que només amb ell resulta tan creible. Aquest film m'encantava quan va sortir. L'hauré vist com a una vintena de cops. Recordo el primer cop que el vaig veure que em va sorprendre la quantitat d'insults i paraulotes que s'arriben a dir. Ara però, em va costar baixar de la crua 'realitat' del film anterior a un film més 'increible'. No se perquè però em va costar de creure-me-la.

La tercera pel·lícula. Robocop.
En aquest punt, la son ja feia una mica d'acte de presència. Ara li tocava a 'Robocop' (1987). Tot un clàssic dels 80'. Una altra pel·lícula que també em va frapar en el seu temps per la violència i el realisme que desprenia d'un futur no gaire llunyà. Ara ja hi estem acostumats però en aquells temps a mi em va al·lucinar.... Dirigida pel director holandés Paul Verhoeven, al qual li debem altres clàssics com ara 'Starship Troopers', 'Desafio Total' o 'Instinto Básico'. Ja des dels inicis ha estat un director que ha subministrat dosis de sexe i violència més elevades de lo habitual als seus films i Robocop no n'és cap excepció. És d'aquells directors que van tenir una edat d'or als 80/90 i que amb el segle XXI s'han diluit. Tot i que a hores d'ara no ha desaparegut del tot i encara fa pel·lícules, ja no són com abans. A la música l'acompanya gairebé sempre el genial Basil Poledouris. Compositor de grans BSO com ara 'Conan the Barbarian'. Robocop va ser un èxit brutal. Va tenir una secuela que no estava gens malament i que vaig poder veure l'altre dia precisament per la TV però que el temps no li ha sentat gaire bé sobretot a l'animació dels robots i una tercera part lamentable. Inclús se'n va començar una sèrie per a la TV. Aquest cop vam poder veure la versió extesa, o sigui, amb alguns minuts afegits. Jo no els vaig notar, doncs son fragments molt curts insertats aquí i allà.

I ja eren les 3:30 tocades quan es va acabar la mega-sessió contínua de cine i ens en vam anar a dormir. Als assistents, espero que us ho hagueu passat tant bé com jo i ho repetim properament. Jo m'ho vaig passar molt bé.

2 comentaris:

  1. Faltava jo que hagues fet de Penny jajaja!

    ResponElimina
  2. El cielo es azul...
    El agua moja...
    Y las mujeres mienten...

    Joe Hallenbeck

    Gran film...

    ResponElimina

Comenta lliurement