dimarts, 24 d’agost del 2010

Acta del sopar friki de Dissabte, 21 d'agost de 2010

El dissabte passat va tenir lloc el sopar/reunió de frikis a casa del V. Jo m'ho vaig passar molt bé, vaig disfrutar de valent. Erem 4, V l'amfitrió, X, C i jo. La idea era que cadascú portés la pel·lícula que vulgués i en miressim unes quantes en plan marató fins que el cos aguanti.

El sopar.
Però abans de ficar-nos a la feina, V ens tenia preparat un sopar molt bo, llàstima que jo anava més tip que un lladre desprès d'un dinar familiar bastant copiós i no vaig fer el bon paper que mereixia. Durant el sopar i molt més enllà, vam gaudir d'una bona estona de tertulia sobre tot allò que ens agrada tant, o sia, cinema, sèries de TV etc.... Vam tenir la ocasió de comentar les sèries que segueix cadascú, les novetats i rumors que hem sentit o llegit sobre el cinema que s'apropa. Les opinions més diverses.  Una tertulia que ens resistiem a abandonar doncs no podiem parar d'enllaçar tema rera tema i realment crec que ens ho estavem passant d'allò més bé. Ben aviat se'ns van fer les 10 de la nit i perillava l'objectiu principal doncs encara no haviem començat la sessió de cinema que prometia ser llarga.

La primera pel·lícula. Funny Games.
I va arribar l'hora de la veritat. El primer film va ser el que vaig portar jo. N'havia dut 3 a escollir. 'Darkness', 'American Psycho' i 'Funny Games'. Finalment ens vam decidir per aquesta darrera. Gran error!!!. X casi  s'em menja. Si que és cert que el film és lent que no veguis. Cada escena resulta excessivament llarga. La veritat, no la recordava tant lenta. Però també és cert que és un film que no deixa indiferent a ningú i manté la tensió tota l'estona, provocant sentiments, no gaire positius això si, respecte als personatges (i en algú fins i tot contra mi). Ja en vaig fer la ressenya fa bastant de temps en aquest mateix blog a la que us emplaço. Reconec que no era el film  més adequat per la jornada, (però tampoc n'hi ha per a tant X!!!). Com veieu el film va resultar bastant polèmic. En fi, ja he aprés la lliçó, el proper cop que em toqui escollir a mi, (sempre i quan X m'esborri de la seva llista d'enemics públics), aniré a lo segur.

La segona pel·lícula. The last Boy Scout.
Lo bo que va tenir el primer pase va ser que, amb la polèmica creada, estavem tots la mar de desperts. I que millor que desfogar-nos amb una gran peli clàssica de colegues com 'El último Boy Scout' (1991). Una recopilació d'acció, xuleries, acudits dolents i paraulotes, que a ningú li escauria millor que al Bruce Willis. Es tan xulo el Willis i solta cada frase al dolent de torn, que només amb ell resulta tan creible. Aquest film m'encantava quan va sortir. L'hauré vist com a una vintena de cops. Recordo el primer cop que el vaig veure que em va sorprendre la quantitat d'insults i paraulotes que s'arriben a dir. Ara però, em va costar baixar de la crua 'realitat' del film anterior a un film més 'increible'. No se perquè però em va costar de creure-me-la.

La tercera pel·lícula. Robocop.
En aquest punt, la son ja feia una mica d'acte de presència. Ara li tocava a 'Robocop' (1987). Tot un clàssic dels 80'. Una altra pel·lícula que també em va frapar en el seu temps per la violència i el realisme que desprenia d'un futur no gaire llunyà. Ara ja hi estem acostumats però en aquells temps a mi em va al·lucinar.... Dirigida pel director holandés Paul Verhoeven, al qual li debem altres clàssics com ara 'Starship Troopers', 'Desafio Total' o 'Instinto Básico'. Ja des dels inicis ha estat un director que ha subministrat dosis de sexe i violència més elevades de lo habitual als seus films i Robocop no n'és cap excepció. És d'aquells directors que van tenir una edat d'or als 80/90 i que amb el segle XXI s'han diluit. Tot i que a hores d'ara no ha desaparegut del tot i encara fa pel·lícules, ja no són com abans. A la música l'acompanya gairebé sempre el genial Basil Poledouris. Compositor de grans BSO com ara 'Conan the Barbarian'. Robocop va ser un èxit brutal. Va tenir una secuela que no estava gens malament i que vaig poder veure l'altre dia precisament per la TV però que el temps no li ha sentat gaire bé sobretot a l'animació dels robots i una tercera part lamentable. Inclús se'n va començar una sèrie per a la TV. Aquest cop vam poder veure la versió extesa, o sigui, amb alguns minuts afegits. Jo no els vaig notar, doncs son fragments molt curts insertats aquí i allà.

I ja eren les 3:30 tocades quan es va acabar la mega-sessió contínua de cine i ens en vam anar a dormir. Als assistents, espero que us ho hagueu passat tant bé com jo i ho repetim properament. Jo m'ho vaig passar molt bé.

dilluns, 23 d’agost del 2010

Forbidden Planet

Qui us escriu a davant de Forbidden Planet
Aquestes vacances he estat a Londres i ja sabeu el que era visita obligada? El Big Ben? No. El British Museum? Tampoc. Forbidden Planet!!!!!! La mítica botiga de frikis!.(un aclariment, els altres dos també els he visitat clar). Feia molt de temps que hi volia anar. M'havien dit que tampoc era res de l'altre mon. Clar, avui en dia, ja no. Però fa uns quants anys, era la font de merchandising més gran que hi havia. Desprès van venir els de Gigamesh a Barcelona i tota la colla de botigues properes, Norma Comics etc... i es va fer tot una mica més accessible. Van tenir la seva època daurada.  I desprès va venir Internet, i aleshores tot va canviar. Tot  el merchandising va estar a l'abast d'uns quants clicks (i uns quants numerets, els de la tarja de crèdit). Així que tenint en compte això, la sucursal que vaig visitar, (n'hi ha unes quantes al llarg de les illes britàniques) no estava gens malament. 
La planta dels còmics
Tenia dues plantes, bastant apretades de material. La d'entrada, plena de merchandising de les múltiples franquicies, en especial Doctor Who, que és autòcton de la ciutat. Però també d'altres com ara Star Trek i Star Wars es clar. A la planta inferior hi havia tot el tema còmics i llibres. També ben apretujada de material de tots tipus. Hi ha alguns estants a destacar on hi fiquen les ofertes i saldos. Val la pena donar-hi una ullada. Em vaig comprar un llibre de tapa dura, ple de fotogrames del film i el guió de 'Empire Strikes Back' per 6 lliures i el de 'Star Wars: ANH' de tapa toba per 2 lliures. Lo dolent és que desprès tot pesa i tot s'ha de portar fins a l'hotel i rezar perquè hi càpiga a la maleta i no et passis del pes màxim. Així que, el millor és demanar-ho per internet i fora problemes, que t'ho portaran a casa cómodament. Això si, et faran pagar els ports.
Un tros de l'aparador

L'aparador sencer

dissabte, 14 d’agost del 2010

Star Wars - El musical

Us agraden els musicals? Us agradaria poder cantar la vostra trilogia preferida a la dutxa però malauradament  John Williams no li va ficar lletra a la BSO? Personalment a mi no, però si la resposta és si, que sou uns fans dels musicals, igual us agrada aquest musical fet per fans d'Star Wars. No, no us assusteu, no son quatre adolescents amb acné. mb un  organillo eletrònic. Està fet per professionals del mon de la composició musical. L'estic escoltant mentres escric això i la veritat és que no sona malament, però tampoc hi entenc jo de musicals. La veritat és que em fa riure una mica...Ah, no us perdeu la peça "Do you speak bocce?". Hi ha un fragment molt curt que em recorda una sardana. A veure qui s'anima i fa la sardana de Star Wars.... El musical és completament gratuït i el podeu descarregar d'aquí directament:
A veure si algun dia el veiem als millors teatres de Nova York....

divendres, 13 d’agost del 2010

Inception

Alguna TV anuncía "la pel·lícula de la semana" com indicant que aquell serà el millor film que veuràs de dilluns a dilluns.  Aplicant la mateixa lògica a la cartellera actual, Inception s'hauria d'anunciar com a "la pel·lícula de l'estiu". Inception ha estat dirigida i guionitzada per Christopher Nolan que porta a les seves esquenes films con ara 'Memento', 'Batman begins', 'The Prestige' i 'El caballero oscuro'. Tot un curriculum, curt però amb qualitat. El protagonista del film, Leonardo DiCaprio, que ho fa més bé com més gran és fa. També hi apareix un envellit Tom Berenger i un incombustible Michael Caine, que repeteix a les ordres de Christopher Nolan, desprès de també apareixer a El caballero oscuro' i 'The prestige'. (es deuen avindre director i artista).
Inception no ha estat una deception. Perdoneu l'acudit dolent, però és que és veritat. Estem davant una pel·lícula molt completa. Una pel·lícula amb majuscules, d'aquelles que queden en el 'subconscient col·lectiu' i que no oblides. És un film complexe, però no difícil. No és d'aquells que s'han de veure més d'un cop per entendre'l. No. De fet, és complexe però està tan ben explicat que  jo crec que no cal buscar-hi tres peus al gat.  El film no comença una trilogia ni és un inici d'un plantejament obert a no poques continuacions, si no que és un film rodó en el sentit de que comença i acaba. I quan acaba se't queda un bon gust de boca. Des que vaig veure-la si hi he pensat no ha estat per intentant explicar i proposant teories i hipòtesis alternatives. Que no us penseu, ja m'agraden ja a mi els films que requereixen un segon visionat per a captar totes les coses que s'han pogut escapar. Aquells films plens a rebutir de curiositats i segones lectures. Però aquest, tot i semblar-ho d'entrada, no és el cas. Hi he pensat perquè conté imatges i sobretot idees poderoses que se't queden a la ment. Hi he pensat perquè és una bona pel·lícula. I si, tinc ganes de tornar-la a veure. Però no per entendre-la millor, si no per gaudir-la un altre cop.
L'argument. (compte, spoilers)

L'he deixat pel final per allò dels spoilers. El Leonardo DiCaprio i els seus colegues és dediquen a robar secrets empresarials introduint-se als somnis de les seves víctimes. Tenen tota una metodologia per a fer-ho i hi ha una sèrie de regles ben explicitades, que poc a poc ens van explicant i de fet van construint una pseudo-ciència. Per que us feu una idea, els somnis en aquest film serien equivalents a la realitat virtual a Matrix. Però feta la llei feta la trampa, o en aquest cas a l'inrevés, feta la trampa feta la llei, i els propis empresaris recelosos dels seus secrets prenen mesures per a evitar que algú els robi els seus secrets. Paral·lelament, al pobre Leonardo se li apareix la seva ex-dona en els somnis  i s'interfereix en les missions, provocant que els pesqui un jefazo japonés bastant espavilat. Aquest mateix personatge ofereix una sortida al Leo. Fer una darrera feina per a ell a canvi de la seva llibertat per tornar als EEUU. La feina consisteix en 'insertar' en el subconscient d'un rival una idea simple per a que abandoni la idea empresarial del seu pare i així perdria competencia.

divendres, 6 d’agost del 2010

Sherlock


Recentment ha començat una nova sèrie sobre el més famos detectiu de la història: Sherlock Holmes. Es tracta d'una sèrie anglesa de la BBC, que s'anomena 'Sherlock'. No es tracta d'una adaptació fidèl de l'obra de Sir Arthur Conan Doyle, si no que està 'basat en' ella. 
Ni tan sols l'època és la mateixa, doncs es tracta d'una actualització. Traslladat a l'argot dels còmics seria un 'ultimate sherlock holmes'. L'acció transcorre a Londres en l'època actual. El personatge de Sherlock (Benedict Cumberbatch) és més jove i domina al màxim la informàtica (però no és un geek), és una eina més per a les seves investigacions. El que abans era un article 'La ciència de la deducció', ara és una plana web.  Curiosament, el doctor Watson continua sent un ex-militar de la guerra de l'Afganistan com a les novel·les, (tot i que d'una altra guerra, la història malauradament és repeteix sovint). Però per molts canvis que hi hagin, el que m'agrada és que seguim reconeixent al Sherlock Holmes de sempre (i al Watson també) en aquesta nova reencarnació del personatge. 
Potser el que m'agrada és que el personatge ha begut de la millor interpretació de Sherlock Holmes de tota la història. Em refereixo a LA SÈRIE en majuscules de Sherlock Holmes, la de Jeremy Brett. Ningú ha interpretat el personatge amb tant carisma com Jeremy Brett. I ara, es nota que s'ha basat en ell per a aquesta nova sèrie. I crec que ha estat una decisió encertada. Ja se que la interpretació de Robert Downey Junior al darrer film va estar molt be, però no tothom és Downey Robert Junior i es pot permetre fer-ho tant be com ell. Aquest cop, és un Sherlock més semblant a Jeremy Brett que a Downey R.. El que s'assembla més al darrer film és la BSO, almenys la sintonia inicial. Té un tò que me la recorda bastant.
Una altra cosa que m'agrada bastant i que trobo una aportació interessant, son les constants ajudes visuals als pensaments o accions amb mòvils. Quan algú tecleja alguna cosa o tria d'un menú d'un mòvil, enlloc d'enfocar la pantalla directament, s'ens mostra la informació integrada en la imatge, com suspesa en l'aire. Igualment per a aclarar les explicacions d'en Holmes, ens ajuda amb visualitzacions que recorden a una forma de funcionar molt de còmic.
A hores d'ara porten dos episodis emesos. El primer va tenir uns 7 milions d'audiència, però el segon va caure als 5 milions. Si us agrada Sherlock Holmes, us ha d'agradar aquesta sèrie.
Ara la mala noticia. Només és una minisèrie de 3 episodis... de moment. No se a quin Deu s'ha de pregar per a que és converteixi en una sèrie regular amb moooltes temporades.
Més info:


TV.com
BBC Sherlock
IMDB Sherlock