dilluns, 26 de juliol del 2010

Repo Men

El futur ens presenta ciutats superpoblades i plenes a rebutir de publicitat. En aquest context la substitució d'organs humans espatllats per altres d'artificials està a l'ordre del dia. (Un humà amb parts artificals és el que en ciència ficció fa temps que s'anomena cyborg). 
També ens trobem en mig d'un capitalisme desbocat i aconseguir organs de recanvi no és gratis. Una empresa els ven a preus desorbitats i t'hipoteca de per vida. Però clar, sovint, no hi ha més remei, és això o la mort. En aquest context, quan algú no pot pagar les lletres, se li obliga a retornar l'organ artificial. I és això al que és dedica el protagonista, el Jude Law, a recuperar organs artificals de morosos. I no ho fa amablement precisament, ni l'importa que el retorn/extracció suposi la mort immediata del morós.
L'argument de partida recorda terriblement a Blade Runner, però a anys llums de distància del clàssic. El film es fa llarg, doncs es pren el seu temps per a narrar el viatge als inferns del protagonista. Excessivament llarg al meu parer. Recordo la sorpresa quan vaig mirar l'indicador de progrès del film pensant que no podia faltar gaire i vaig veure com encara anavem per la meitat. 
Tot i així el film és entretingut, però el punt de partida, la premisa, com sempre és molt més bona que el resultat. Un altre aspecte que em va sorprendre és la faceta gore del film, força elevada. Hi ha molta sang.
En quant als actors, son de bastant calibre, Jude Law, Forest Whitaker i algun altre. (Continua la immersió del Jude Law en el gènere Ci-Fi, ja en van unes quantes des de A.I.). El Jude Law fa un paper una mica innexpressiu i la personalitat del protagonista no m'encaixa  (d'això el Jude Law no en té cap culpa). És un matón a sou que es carrega gent sense remordiments i que sembla tenir menys cervell que un neardenthal (inclús el seu fill de menys de 10 anys en te mes que ell) i em volen fer creure que pretenia ser escriptor? Com és menja això?.
Altres incongruències serien l'accés fàcil a les instal·lacions de l'empresa per part del protagonista quan ja ha estat declarat persona non-grata. Els canvis d'actitud radical d'algun personatge en moments clau. L'obertura en viu de parts del cos sense anestèsia. La frivolitat de tot plegat.
En resum, és un film que és surt una mica del guió habitual de Hollywood però que perd seriositat al mateix ritme que guanya en frivolitat a mesura que avança. Mentrestant toca temes bastant sucosos sense aprofundir-hi, però que ens resulten terriblement familiars.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta lliurement