dilluns, 26 de juliol del 2010

Noche y Dia

Si, ja he vist el darrer film del Tom Cruise. Per cert, no se que li deuen fer a la seu de la ciènciologia però no envelleix el paio. Si us plau algú que li borri aquest somriure!!!!. 
A veure, he de dir unes quantes coses:
Primer, el film no es pot prendre seriosament en cap moment. No és un Misión Impossible 4 si no una comèdia d'acció, i les fantasmades (que n'hi ha i moltes) mes val prendre-se-les a riure. Jo prefereixo això que no una pel·lícula més sèria que et vulgui colar fantasmades. Aquí almenys ja sabem a que juguem.
Segon, el protagonista principal no és el Tom Cruise. És la Cameron Diaz. Doncs gairebé tot el film es veu des del punt de vista de la noia (de vegades literalment).
Tercer, els San Fermins a Sevilla amb caps grossos inclòs: Es que de la llarga llista de gent apareixen als títols de crèdit no hi ha cap assessor cultural que li digui al director que el San Fermin és fa a Pamplona??? No ho entenc!!! I a sobre, un actor català, el Jordi Mollà, fent el paper d'un gangster espanyol, és qui anuncia la festa de San Fermin!!!! No podia dir a algú que no es fa a Sevilla?? No li van fer cas? No sabia ni on estava filmant?. Començo a pensar que és el Tom Cruise el culpable. Recordo a Mission impossible 2, on ell també hi apareixia, com ja sortia una mena de falles a Sevilla.
Deixant de banda aquestes errades, el film és molt entretingut, amb molt ritme i comedia, si es pren simplement com això,  un entreteniment lleuger d'estiu i prou. 

Repo Men

El futur ens presenta ciutats superpoblades i plenes a rebutir de publicitat. En aquest context la substitució d'organs humans espatllats per altres d'artificials està a l'ordre del dia. (Un humà amb parts artificals és el que en ciència ficció fa temps que s'anomena cyborg). 
També ens trobem en mig d'un capitalisme desbocat i aconseguir organs de recanvi no és gratis. Una empresa els ven a preus desorbitats i t'hipoteca de per vida. Però clar, sovint, no hi ha més remei, és això o la mort. En aquest context, quan algú no pot pagar les lletres, se li obliga a retornar l'organ artificial. I és això al que és dedica el protagonista, el Jude Law, a recuperar organs artificals de morosos. I no ho fa amablement precisament, ni l'importa que el retorn/extracció suposi la mort immediata del morós.
L'argument de partida recorda terriblement a Blade Runner, però a anys llums de distància del clàssic. El film es fa llarg, doncs es pren el seu temps per a narrar el viatge als inferns del protagonista. Excessivament llarg al meu parer. Recordo la sorpresa quan vaig mirar l'indicador de progrès del film pensant que no podia faltar gaire i vaig veure com encara anavem per la meitat. 
Tot i així el film és entretingut, però el punt de partida, la premisa, com sempre és molt més bona que el resultat. Un altre aspecte que em va sorprendre és la faceta gore del film, força elevada. Hi ha molta sang.
En quant als actors, son de bastant calibre, Jude Law, Forest Whitaker i algun altre. (Continua la immersió del Jude Law en el gènere Ci-Fi, ja en van unes quantes des de A.I.). El Jude Law fa un paper una mica innexpressiu i la personalitat del protagonista no m'encaixa  (d'això el Jude Law no en té cap culpa). És un matón a sou que es carrega gent sense remordiments i que sembla tenir menys cervell que un neardenthal (inclús el seu fill de menys de 10 anys en te mes que ell) i em volen fer creure que pretenia ser escriptor? Com és menja això?.
Altres incongruències serien l'accés fàcil a les instal·lacions de l'empresa per part del protagonista quan ja ha estat declarat persona non-grata. Els canvis d'actitud radical d'algun personatge en moments clau. L'obertura en viu de parts del cos sense anestèsia. La frivolitat de tot plegat.
En resum, és un film que és surt una mica del guió habitual de Hollywood però que perd seriositat al mateix ritme que guanya en frivolitat a mesura que avança. Mentrestant toca temes bastant sucosos sense aprofundir-hi, però que ens resulten terriblement familiars.

dilluns, 12 de juliol del 2010

Pròximes estrenes d'estiu

La veritat és que des d'Iron man 2 que no hi ha res minimament interessant del gènere al cinema. Semblem haver entrat en una crisi de títols a l'espera de l'estrena dels megahits de l'estiu. A veure que tal anirà perquè amb la calor que fa, sembla l'època ideal per anar al cinema i passar una estona amb la bona companyia d'un aire acondicionat potent i una pel·lícula passable (si, no aspiro a més, cada cop soc més pessimista o realista segons es miri). Repasem l'agenda a veure quines novetats ens esperen, en ordre d'aparició:
  •  16 de juliol:

    • El circo de los extraños (2009) (The vampire's assistant - Circ du Freak):
      Producció de l'any passat que no sembla haver trobat forat a la cartellera fins ara. Semi-comedia amb vampirs i circs implicats.
      Notes:

      IMDBFilmAffinitty
      6.25.2

  • 23 de juliol:
    • Franklyn: Es tracta d'una coproducció Francesa-britànica (perquè les coproduccions no són mai bones? perquè en continuen fent si saben que no son bones?). Es tracta d'una barreja de ciència ficció, cinema negre, cyberpunk. 
    • IMDBFilmAffinitty
      6.25.3
    • Pesadilla en Elm Street (2010) (A Nightmare on Elm Street)
      Si, és un remake de la famosa saga del Freddy. És temps de remakes...

      IMDBFilmAffinitty
      5.44.6

  • 30 de juliol:
    • El equipo A (2010) (The A-Team)
      Un altre remake, una altra adaptació d'una mítica sèrie a la gran pantalla. Si ja han passat gairebé 25 anys des que es va emetre per la televisió. El temps passa volant.... Sorpren la nota tan alta de IMDB.
    • IMDBFilmAffinitty
      7.55.9
       
    • Splice: Experimento mortal (2009) (Splice)
      Una altra coproducció Canadenca-EEUU-Francesa. Dirigida per Vicenzo Natali. Pel trailer sembla una reinvenció de Frankenstein a lo modern amb el toc de codi genètic, però ja veurem. A destacar entre el planté Adrien Brody. Premi de millors efectes especials al festival de Sitges de l'any passat.
    • IMDBFilmAffinitty
      6.85.9
    Com veieu el juliol ens depara força remakes de poca volada que s'alimenten de la força de mites de la nostra generació. Anem a l'agost a veure que tal:
    • 6 d'agost:
      • Airbender, el último guerrero (2010) (The last airbender)
        Ostres, una nova pel·lícula de M. Night Shyamalan. Ja era hora, creia que l'havien fet fora de Hollywood. Uis, em sembla que això serà desprès d'aquesta per les notes. El millor, sens dubte, la banda sonora de James Newton Howard, que no està a l'alçada de la pel·lícula. Està molt més amunt... Es tracta d'una pel·lícula fantàstica (o sia del gènere fantàstic, no que sigui molt bona) adaptació de la sèrie Avatar: The Last Airbender. (l'heu sentit anomenar? jo mai).
      • IMDBFilmAffinitty
        4.44.3
      • Origen (2010) (Inception)
        I aquesta és per mi, la gran esperança de l'estiu. Un film de ciència ficció psicològic, un thriller, que promet. Un film dirigit per Christopher Nolan (The Dark Knight) amb Leonardo DiCaprio i Michael Caine entre altres. El trailer fa molt bona pinta. Esperem que no ens defraudi tot plegat. Atenció a les notes d' IMDB!!! Impressionant!!! cal dir que és sobre uns 2090 vots.
      • IMDBFilmAffinitty
        9.6-
      • Repo Men (2010)
        Ciència ficció en plan Blade Runner. Jude Law, Forest Whitaker al capdavant.
      • IMDBFilmAffinitty
        6.35.4
      • Zombis Nazis (2009) (Dead Snow)
        Una producció noruega de terror, comèdia, gore i zombies. Aquestes són les paraules que la defineixen millor. Extravagant.
      • IMDBFilmAffinitty
        6.55.6
    •  27 d'agost.
      • Miedos (2009) (The Hole)
        De Joe Dante, un thriller en 3-D.
      • IMDBFilmAffinitty
        6.55.6
      • Predators (2010)
        L'altra gran esperança de l'estiu. No és que hagi de ser un boom però Predator tampoc ho va ser en el seu temps i menys Predator 2, però si que ho va ser Aliens i ara pretenen fer el plural amb els Predators. Espero que els surti tan be com amb els Aliens, clar que, no hi ha el James Cameron al capdavant. Però tornem a trobar el Adrien Brody, que sembla estar haver-se embarcat en el gènere fantàstic definitivament. No té mala nota...
      • IMDBFilmAffinitty
        7.46.7

            Defying Gravity



            Defying gravity és una sèrie que ens arriba ara en castellà però que ja fa uns mesets que va sortir als USA. La primera temporada ha finalitzat  i consta de 13 episodis, pel que sembla hi haurà segona temporada per tant deu haver tingut cert èxit. 
            L'acció transcorre l'any 2052. Uns astronautes són enviats en una missió de llarg recorregut, que té per objectiu una volta per alguns dels planetes del sistema solar. La sèrie comença en la selecció prèvia i entrenament dels astronautes, però només es tracta d'una introducció, doncs al final del primer capítol ja marxen cap a l'espai. A destacar el protagonista, interpretat per Ron Livingston (un actor que m'agrada bastant, que també l'hem pogut veure a sèries com ara 'Band of brothers' (Hermanos de sangre) i 'Sex and the city' (Sexo en NY). Sembla una sèrie que es basarà en desenvolupar les relacions entre la tripulació amenitzades amb un misteri que te a veure amb el veritable objectiu la missió que desconeixen. Els efectes especials estàn prou ben fets. De moment només han emés en castellà per el Syfy l'episodi pilot.  Ja us explicaré a veure que tal va la cosa.

            dilluns, 5 de juliol del 2010

            La meva versió de Empire Strikes Back

            El nombre del viento

            More about El nombre del viento

            Aquest és la frase que publicita el llibre. Tota una declaració d'intencions:

            «He robado princesas a reyes agónicos. Incendié la ciudad de Trebon. He pasado la noche con Felurian y he despertado vivo y cuerdo. Me expulsaron de la Universidad a una edad a la que a la mayoría todavía no los dejan entrar. He recorrido de noche caminos de los que otros no se atreven a hablar ni siquiera de día. He hablado con dioses, he amado a mujeres y escrito canciones que hacen llorar a los bardos.

            «Me llamo Kvothe. Quizás hayas oído hablar de mi.»

            Doncs aquest fragment és el millor del llibre. No em malinterpreteu, tot el que hi fica és cert, però sembla tan evocador, tan prometedor, que t'eleva les espectatives bastant per sobre del que desprès et trobes. Amb això no vull dir que el llibre sigui dolent. De fet, inclús enganxa, però està desprovist de l'èpica que sembla emanar d'aquest fragment publicitari. (Molta publicitat per cert).

            I que m'ha semblat realment? Doncs una crònica. Una única trama senzilla de la vida d'un noi que sembla ser més intel·ligent que la resta. Podriem dir que és el paradigma del viatge de l'heroi de sempre: Noi que coneix al mestre que l'hi ensenya tot i un event important l'impolsa a deixar la llar i a començar la seva aventura. Això està narrat com un flashback molt llunyà amb lo qual ho vius amb la certesa de que se'n sortirà de tot. I la trama és simple. No hi ha subtrames. Els personatges tots giren al seu voltant, convertint-lo a ell en el protagonista absolut. I ell és tan intel·ligent, tan avançat que li treu una mica d'emoció a la història.

            Tot i la seva senzillesa, o potser gràcies a això, el llibre té els seus moments, teixeix un tapís d'històries evocadores (més al principi que al final) i personatges (alguns més desdibuixats que d'altres) que van desfilant per la vida del protagonista. Això si, la veritat és que es fa bastant fàcil, agradable de llegir i amè i manté l'interés fins al final.