dijous, 24 de juny de 2010

Això del iPad és de ciencia ficció

Ja tinc el iPad i la veritat és que és una gran maravilla. el somní de qualsevol seguidor de ciència ficción s'ha fet realitat. Més concretament de qualsevol seguidor de Star Trek. Vaig per casa com un membre de la tripulació de l'Enterprise, amb el meu iPad sota el braç. Jo crec que el seu punt clau és la immediatesa amb que fas les coses. No et cal esperar a carregar el SO per a navegar o mirar el correu. Ho tens a l'abast per a fer-ho servir IMMEDIATAMENT. I això és el molt important. La simplicitat i el disseny amb que fa les coses és un altre dels seus punts forts.

Anem a fer una mica de tecno-història: La relació entre la prolífica saga i la casa de la poma (Apple) ja ve de lluny. Apple i Star Trek han seguir vides paraleles de mutua coexistència. Cada model d'ordinador tenía el seu joc de Star Trek associat. El primer Macintosh plus de la història se li va regalar al creador d'Star Trek, Gene Rodenberry. El primer projecte d'Apple per passar el processador dels Mac a Intel tenia com a nom en clau Star Trek.

Video del videojoc Star Trek II a l'Apple II


I viceversa, els ordinadors de l'Enterprise als films de la pantalla gran eren de Apple. Encara recordo aquella escena de Star Trek IV quan els membres de la tripulació es veuen obligats a viatjar al passat segle XX i l'enginyer Scotty es troba intentant fer funcionar un Mac, esperant alguna forma de comunicació més moderna que un senzill ratolí. Aquí la teniu:


si no us va be, aquí la podeu veure millor:
http://www.youtube.com/watch?v=Hh3C0vyyttk&feature=related

Una altra curiositat, un anunci de Macintosh. Aquest cop relacionat amb 2001, una odisea de l'espai. El film de Stanley Kubrick:



A banda d'altres punts de connexió amb la ciència ficció com aquest, la relació entre Apple i Star Trek sempre ha estat molt estreta i s'han retroalimentat mutuament. Fins al punt que la tecnologia d'Apple comença a semblar la d'Star Trek amb la sortida de l'iPad. Com ja havia comentat en un altre post anterior, la semblança entre el estri que fan servir a Star Trek:TNG i el iPad és impressionant. És casualitat? No crec. Més aviat crec que s'han inspirat en Star Trek per a fer el iPad. Fins i tot, el nom és similar.
En aquest video podem veure el capità Picard amb un iPad:


I clar, tanta semblança al final tenia que apareixer l'aplicació per a iPad que emula el sistema operatiu dels ordinadors de Star Trek. El LCARS:

http://trekmovie.com/2010/04/11/new-lcars-ipad-application-released/



Doncs res més, vaig a la iTunes a veure si trobo aquest fantàstic LCARS i me l'instal·lo immediatament.

Llarga vida i prosperitat a tots i fins al proper post.


diumenge, 20 de juny de 2010

V (Update)

La veritat és que vaig començar la sèrie amb escepticisme. Les comparacions són odioses i, per molt que hagin passat els anys o precisament per això, tinc força idealitzada la V dels 80, almenys els primers episodis. No els darrers, que van convertir la sèrie en un aiguabarreig entre 'El equipo A', 'Falcon Crest'. Però els primers els recordo força bons. La primera mini-sèrie era força ambiciosa. Aconseguia ser una alegoria del nazisme i d'aquí en treia la força. El símbol dels visitants era clarament la esvàstica nazi. Els missatges d'amistat que propagaven estaven basats clarament en la propaganda nazi als països ocupats com ara França. Tot això va aguantar fins que es va descobrir l'engany dels visitants. Aleshores es va declarar la guerra oberta i la sèrie va canviar i es va convertir en una altra cosa. Però la sèrie al principi era força ambiciosa i tenia missatge i fons i va tenir un resò a nivell mundial.
Ara no. És el temps que he tardat en assimilar, que aquest 'remake' no té res a veure amb la sèrie dels 80 en les formes ni en el fons, el que he tardat en començat a disfrutar de la sèrie per si mateixa. I és que aquesta sèrie ni te missatge, ni te fons, però si que te entreteniment pur. No és ambiciosa com la seva predessora, ni té tan pressupost n'estic segur. Els efectes especials són dolentissims per ser actuals. L'interior de la nau visitant és completament virtual i és nota i molt. La nau sobre la ciutat sembla un bunyol digital sobrepossat. Però la sèrie m'ha enganxat i molt. La 'maquiavelositat' (si és que aquest terme existeix) de la reina dels visitants (Anna) no té fi. És més dolenta que la tinya (això si que ho te en comú amb la seva predecessora, la Dianna). Els personatges, pocs però interessants. Be, a excepció del noi que és d'allò més ruc, no s'entera de res. L'estan manipulant per tot arreu. La Resistència, sembla bastant d'anar per casa, de moment. Son quatre gats. Exactament quatre, no és una metàfora. Però el fet de reconèixer les limitacions de la sèrie i que no pretengui allargar més el braç que la mànega és la clau. Ja estic frissós per veure quin una en prepara en el proper episodi la lagartija aquella.

dissabte, 19 de juny de 2010

Stargate Universe (Update)

Desprès de veure uns 9 episodis de SG-U (Stargate: Universe) ja em considero amb el coneixement de causa per opinar sobre la sèrie. Almenys sobre el que s'ha vist fins ara. Mai es sap, les sèries poden canviar de rumb en funció de l'audiència. I el que vist fins ara és molt diferent de les anteriors sèries de l'univers de Stargate. Vol ser una sèrie molt sèria. Vol seguir l'estela de Galactica . Vol ser dramàtica. Més adulta. I ho aconsegueix, però a quin preu...
Per a mi, la diversió. S'em fa feixuga. Aquest ritme lent, aquesta 'majestuositat', aquest mirar-se el melic.... Tinc la sensació de que en tots els episodis passa gairebé el mateix, amb petites variacions. Això si, l'ambientació de la nau està molt ben aconseguida. Resulta claustrofòbica fins i tot per a l'espectador que és el que es preten, ja que per si no ho sabeu estan atrapats en una nau a millons d'anys llum de la Terra. Una nau que te posat el pilot automàtic i no la poden dirigir. Com no poden limitar-se a l'espai reduit i fosc tota l'estona han utilitzat molt be un recurs per a traslladar l'acció a la terra contínuament. Es tracta d'un aparell trobat per l'SG-1 crec, que permet intercanviar la consciència entre dos persones tot i estar a milers d'anys llum de separació. D'aquesta manera, per torns, van intercanviant-se amb membres de l'exèrcit de la terra i així s'evadeixen de la seva reclusió durant una estona. Això obre tot un ventall de possibilitats argumentals, doncs cadascú visita als èssers estimats a la seva manera però amb el cos d'un altre. I ho fan sense abandonar el tò dramàtic de la sèrie. La visita de familiars se m'esta fent pesada...

La sèrie intenta no seguir les pautes típiques d'aquestes sèries, (Stargate: Atlantis per exemple, no ho va aconseguir, reproduint els mateixos arguments de sempre en un altre contexte). Els personatges també son menys estereotipats de lo habitual. Tenen personalitats bastant ben definides i profunditat. En això també intenta desmarcar-se de les altres sèries de la franquícia. Intenta desmarcar-se però no sempre ho aconsegueix. Ja tenim aquí un episodi de viatge en el temps per un error en el sistema de portes estelars. Això si, intentant-li donar una perspectiva diferent de l'habitual i sense abandonar aquest tò dramàtic i pessimista que li dona personalitat a la sèrie, però que a mi no m'agrada. No hi ha ni una gota d'humor. Ni una. Inclús en algun episodi apareix el coronel O'Neill amb un tò molt més seriós del que l'hi coneixem. Ara, si us agraden les sèries dramàtiques amb personatges profunds aquesta és la vostra.

Anterior post: Stargate Universe


diumenge, 6 de juny de 2010

Forbidden Planet (Planeta prohibido)

Una nau dels Planetes Units és encarregada d'investigar que li ha passat a la tripulació del Belerofonte. Encarregada d'investigar l'estel Altair, s'ha perdut comunicació amb ella. Un cop la nau arriba al planeta, troben com a únic supervivent, un doctor, la seva filla, i el robot Robby, que viuen en una magnífica residencia. Però no tot son flors i violes. Una força desconeguda amenaçarà la tripulació.
Forbidden planet és tot un clàssic de la Ciència ficció de l'any 1956. Els efectes especials estan força lograts per l'època i l'argument, basat en 'la tempesta' de William Shakespeare, es bastant típic de la CF de l'època. Es a dir, força filosòfic. Avui en dia, és un film que visualment té el seu encant 'vintage'.
A destacar el robot Robby, que va caure tant en gràcia, que va propiciar un spin-off (llavors no es devia dir així) amb ell com a protagonista. El primer robot humorista de la història del cine.

Spoilers:
Sembla ser, que el planeta havia estat habitat per una poderosa i prospera raça, els Krell, que van construir al subsol una gegantina instal·lació que proporciona energia inacabable.

Jo crec que, molts anys desprès aquest planeta tindrà uns altres habitants que hi instalaràn la seva base en òrbita del planeta. Em refereixo a Babylon 5 i al planeta Epsilon 3 al qual està l'estació orbitant. Pel que sabem per l'episodi de la 1a temporada, Epsilon 3 també conte una Gran Màquina en el seu subsòl abandonada per una civilització ancestral. Epsilon 3 es troba al sistema Epsilon Eridani. Com podeu veure, ambdos escenaris es repetèixen, tot i que hi han fet algunes reformes. Sens dubte deu ser el mateix planeta.

Forbidden Planet:

Babylon 5:
Finalment, un trailer de l'època en que van estrenar el fantàstic film. Atenció a les lletres del trailer, grogues i anant cap l'infinit, no tant inclinades això si però prou familiars. Em recorden a alguna cosa molt i molt llunyana.