dijous, 13 de maig de 2010

Ironman 2

Noies esculturals, cotxes increibles, escenaris de luxe,...tot això és Ironman 2. En temps de crisi dona gust veure tal despilfarro, veure gent que viuen en l'abundància més absoluta. Però el mon de Tony Stark és així, almenys en la gran pantalla, (no se en el còmic). Costa de creure que un geni de la enginyeria sigui al mateix temps un playboy, un fatxenda, un millonari excèntric. Més aviat hauria de ser un sabi en un laboratori. Encara costa més de creure que un tocinàs com el Mickey Rourke és capaç de construir un aparell tant sofisticat en un cutxitril de Moscú, com qui monta un puzzle. També em costa de digerir la versió portable de l'armadura de Ironman. A la primera part, el montatge sofisticat per a col·locar-se l'armadura resultava bastant versemblant. Que hagi evolucionat tant fins al punt de que tota l'armadura és capaç de comprimir-se fins el tamany d'una maleta em recorda a les capsules aquelles de Bola de Drac. Que faran a la 3a part?. Em sembla que aquí s'han passat. Si passem un tupid vèl per sobre d'això, la resta em va entretenir bastant. El Robert Downey Junior segueix en la línea del primer Ironman però un pel més exagerat, però m'encanta. Sobretot quedeu-vos fins al final dels títols de crèdit per veure una escena nova. Per mi segueix sent la millor franquicia de films de superherois.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta lliurement