dissabte, 13 de febrer de 2010

The Road (La carretera)

Basada en una novel·la del mateix nom de Cormac McCarthy guanyadora d'un premi Pulitzer.
Pare i fill viatgen a través d'un món assolat per una catàstrofe. Segueixen una carretera cap al sud, buscant el mar i l'esperança d'una vida millor. No hi ha menjar ni vida enlloc. El pare ha de viure amb el record de la seva dona. Davant la manca de menjar, arreu hi ha gent que han arribat a l'extrem de menjar humans.
En cap moment es sap quina ha estat la causa de tot aquest panorama dantesc, molt ben reproduït per cert. Tampoc importa. No fa cap falta per l'objectiu de la pel·lícula. Simplement serveix per a posar en una situació límit els dos personatges de pare i fill. El pare està disposat a garantir la supervivència del fill gairebé a qualsevol preu. Però el fill en canvi, amb un sentit de la moral més que perfecte, actua com la conciència de son pare, impedint que aquest es torni dolent. El fill representa una llum d'esperança per la humanitat. Tal com diu son pare, ells son portadors del foc interior. Representa l'ultim vestigi d'humanitat que queda. El film planteja preguntes. Fins on s'ha d'arribar per a sobreviure? Val la pena renunciar a la humanitat per la supervivència? Perquè aquest és el preu. El que som i el que fa que valgui la pena viure. Perque un cop traspassat un límit, potser sobrevius, però convertit en que? en una bèstia salvatge?
Reflexionem'hi si us plau.