divendres, 8 de gener de 2010

Los sustitutos

Seguint la línea de Gamer, "Los Sustitutos" thriller futurista. Un film del Bruce Willis. El tema és el següent: Es desenvolupa una tecnologia que permet viure i sentir a través dels ulls d'un robot. D'aquesta manera tu ets a casa tranquilament mentre dirigeixes el teu substitut a distancia, el qual el portes a la feina, de marxa, etc... Quina ventatja te? No et canses, ni et poses en perill (si la feina és perillosa), ni et contagies, ni res. Però suposo que les morts per colesterol alt, infarts i sendentarisme estarien a l'ordre del dia. Els substituts es troben perfectament integrats al mon consumista/capitalista, de manera que pots trobar "ninots" més o menys barats, de més o menys prestacions, amb paquets de funcionalitats extra gairebé superpoders (amb descompte especial per a polis i soldats), o gangues que tot just proporcionen un sentit dels 5 normals. D'altra banda, els substituts estan tan ben acabats que semblen gairebé humans i es poden fer a mida, amb tendència a ser la imatge idealitzada d'un mateix.

Veig una cosa a destacar darrerament sobre aquest tipus de pel·lícules com ara aquesta o gamer. I és que, tot i ser un film de ciència ficció futurista, o sia, en el que l'acció transcorre en un moment del temps futur, el mon que veiem és gairebé exacte a l'actual, a excepció de la propia tecnologia que és el motiu del film que es troba a anys llum de l'actualitat. Normalment, quelcom relacionat amb la electrònica/informàtica.
Crec que això es deu a alguns motius:
  1. Es preten que l'acció transcorri en un mon similar a l'actual per a que l'espectador s'hi identifiqui més fàcilment. A diferència de la CF del segle passat en el que veiem mons futurístics el màxim de diferents possibles de l'actual per tal d'accentuar la distància entre el present i el futur.
  2. Hem passat del, abans tan llunyà any 2000, i les coses no han canviat tant com hom es pensava. Als anys 60-70-80 l'any 2000 es veia molt llunyà. Al ritme que evolucionava la carrera espacial i la possibilitat d'un canvi brutal en forma de guerra nuclear abans de la fi de segle, feia preveure que la vida més enllà del 2000 seria radicalment diferent. Això es podia veure reflectit en l'estètica i la tònica dels films de CF futurista. Però la carrera espaial es va frenar quan va acabar la guerra freda, i la tan temuda guerra nuclear també (per sort) al menys de moment. Ara que el futur ja és aquí, s'ens ha demostrat que no resulta tan diferent com pensavem. Per això en veure que s'havia excedit en les previsions de canvis, ara la tendència s'ha invertit i al contrari les pel·lícules futuristes ens presenten un futur amb molt poques diferències a l'actual.
Veient "Los sustitutos" me n'he adonat que això provoca una situació una mica xocant, anacrònica i inconsistent. I és que tampoc té massa sentit que tot sigui exactament igual que ara excepte només un aspecte puntual que ha evolucionat molt i es troba en una tecnologia molt més avançada. Les coses no van així. Sempre hi han capes de tecnologia per sota d'altres capes que proporcionen suport i la suma de les capes forma el conjunt. Per exemple, per a tenir els mòbils, s'ha hagut d'avençar amb aspectes com ara les telecomunicacions, la gestió d'energia en forma de bateries, la electrònica, els satèlits, etc... Per a tenir TV per internet, les xarxes de telefonia han de permetre la comunicació a la velocitat adequada. Els ordinadors han de ser prou avançats tecnològicament per a processar els senyals prou ràpid. Hom pot tenir la idea de Internet als anys 80, però segur que no es podia dur a terme amb la tecnologia del moment.
A "Los sustitutos", per a tenir robots gairebé humans controlats a distància, necessites, una microelectronica ultraavançada, un servodinàmica també molt complexa, unes comunicacions wireless que permetin transmetre a qualsevol distància quantitats ingents de dades en temps real i estic segurissim que em deixo un munt de tecnologies. Tots aquests canvis son més transversals, afecten a molts més camps i han de ser més profunds del que sembla, i no em puc creure que no afectarien a molts altres aspectes de la societat, modificant-la de forma imprevisible i només es limitarien a construir robots controlats a distància.
Bé, prou de rotllo, el proper post breument us comentaré el que m'ha semblat el film des del punt de vista cinematogràfic. Ara no us vull atavalar més,... el meu robot substitut que està escrivint això s'està quedant sense bateria....