dijous, 30 de desembre de 2010

Star Wars: Clone Wars

Ha passat molt de temps des que en George Lucas finalitzés la segona trilogia de Star Wars. I el temps no l'ha beneficiat precisament. Com més passa el temps més s'obre un abisme entre la trilogia original i la segona. Més força agafa la primera i més es distancía de la segona. Ara estic mirant la sèrie de dibuixos Star Wars: Clone Wars, situada cronològicament entre la 2 i la 3 de la nova trilogia, l'atac dels clons i la venjança del Sith. En aquests moments, l'Anakin encara és no ha entrat al costat fosc i la guerra dels clons entre els separatistes i la República està en marxa.
Doncs es nota que els guionistes son professionals i més que el Lucas, saben el que es fan, doncs estan utilitzant la gama d'eines que els va deixar el George Lucas i que no va saber utilitzar be a la nova trilogia, l'hi estan extreient tot el suc i estan composant un nou tapís de personatges i aventures ben dignes i entretingudes.

dimarts, 14 de desembre de 2010

No me'n vaig adonar...

... fins l'altre dia de que el Denethor de 'The lord of the rings: The return of the king" i el científic boig Walter de la sèrie "Fringe" estan interpretats pel mateix actor. John Noble.


dissabte, 11 de desembre de 2010

Primer

Acabo de veure Primer. Un film de ciència ficció del 2004 de molt baix pressupost. De que va? de viatges en el temps. Els films sobre viatges el temps no requereixen d'un pressupost gaire alt. No cal muntar una màquina del temps en un Delorean i un reguitzell de focs artificials cada cop que és viatja en el temps. I a no se que viatjis a un futur ó passat llunyà tampoc requereixes molts diners per a decorats, ambientació i roba d'època. Un altre exemple d'això és el film "los Cronocrimenes" del qual ja vaig parlar fa molt temps. Al igual que en aquest cas, el trasllat temporal és limita a unes hores endavant o enrera. Això si, cada film te que establir les seves regles per a viatjar en el temps i evitar les paradoxes o almenys tenir-les en compte a l'argument. En aquest cas el procés de viatge en el temps és bastant limitat. Però primer, abans d'entrar en detalls, dir-vos que el film no s'enten gens. Ningú explica clarament a l'espectador de que va la història. Ningú esmenta la paraula 'maquina del temps' en cap moment. Les explicacions que donen no són gens clares. Els personatges sembla que parlen per a que no puguem entendre de que va. Ja pot arribar a ser prou enrevessat el viatge en el temps com per a que encara ens el compliquin més. Tot i així, portava el tema bastant be durant la major part del metratge, fins que arriba un punt en la història que en que de repent, tot és descontrola i passes a no entendre res en absolut. Està clar que requereix un segon visionat, però abans us recomano documentar-vos sobre com va el procés de viatge en el temps en aquest film. Això crec que clarificarà bastant tot.
L'argument és el seguent: Uns amics es dediquen a treballar en un garatge fora d'hores, construint una màquina que en teoria ha de servir per a seguretat industrial o quelcom similar. Però accidentalment descobreixen que la màquina serveix per a viatjar en el temps. Com funciona? Sembla que la màquina crea un bucle:
  1. La persona A (anomenarem A com a persona original i B el doble) engega la màquina suposem ara, o sigui les 12:00 del migdia del dissabte.
  2. La persona A marxa lluny de la màquina per evitar creuar-se amb el seu doble que apareixerà just ara.
  3. La persona A romandrà fora de circulació, tancat en algun lloc on ningú la vegi, mentre el seu doble (B) compartirà el temps.
  4. La persona A entrarà a la màquina, per exemple, unes hores més tard, a les 6 de la tarde.
  5. La persona A viatja en el temps i (es transforma en B) apareixerà a les 12 del migdia. Sortirà de la màquina.
  6. La persona B sap informació del futur (de 6 hores endavant) que utilitzarà per al seu benefici, per exemple, invertint en borsa.
  7. La persona B continuarà el curs normal de temps.
Les limitacions són que la màquina ha de funcionar des del moment al qual és vol tornar. I que no es pot viatjar cap endavant en el temps. Només cap enrera.

Us recomano la Wikipedia sobre Primer.

diumenge, 28 de novembre de 2010

Harry Potter i les reliquies de la mort Part 1

Farà uns 10 anys que va començar la saga del Harry Potter al cinema. Com passa el temps. I com han crescut els actors, físicament i professionalment. Per mi que en aquesta ocasió s'han marcat el millor treball interpretatiu de tota la seva carrera.

Anem a pams. Com ja sabeu, (o potser no), fa 10 anys va començar l'adaptació a la gran pantalla de les novel·les de J.K. Rowling. S'han adaptat les seves 7 novel·les, convertides en les corresponents pel·lícules, algunes millors, altres pitjors. El cas és que el, màgic, naïf, innocent mon de Harry Potter que era al principi, s'ha anat embrutant, enfosquint gradualment, fins arribar on som ara. Els protagonistes (i els actors també) han anat creixent amb la història. Les seves aventures màgiques, divertides, d'entremaliadures simpàtiques d'altres temps, s'han tornat dramàtiques, angoixants. En Harry Potter, que duia la fama a l'escola Hogwarts amb força dignitat i humilitat (en el fons crec que trobava divertida, a qui no li agrada ser el centre d'atenció ni que sigui una mica), és ara un personatge turmentat, aclaparat per la responsabilitat de dur el destí del mon a les seves esquenes. Va veient com la gent que estima, pateix i moren per ell i no pot suportar tanta càrrega. Em recorda molt al Frodo de 'El senyor dels Anells'. Desprès veurem altres aspectes del film que també me’l recorden, però ara em refereixo a la càrrega de responsabilitat que du a sobre, que l'entristeix profundament, però no te més remei que suportar fins al final. Un final que cerca desesperadament, com si el personatge es sentís atrapat en la seva pròpia interminable saga i volgués arribar ràpidament a la darrera plana del llibre per a descansar en pau d'una vegada per totes.

En quant al film, potser dels millors si no el millor de tota la saga. M'ha semblat un esforç final per part de tothom. Un 'donar el millor de cadascú' per finalitzar la saga amb la traca final que serà la segona part. Això de dividir el film en dues parts, és evidentment una manera d'estirar el xiclet una mica més, però també ens proporciona com a contrapartida, més detalls dels aconteixements d'un llibre de mes de 700 pàgines que, en un sol film no hi cabria ni utilitzant màgia. I tot i amb això encara es deixen detalls.

Com sempre, si sou fans de Harry Potter gaudireu, si no, no cal que hi aneu, perquè, alerta, cal anar-hi amb els deures fets. La quantitat de noms nous és molta i es suma a la llista de noms vells. Jo em vaig llegir el llibre fa uns mesos i tot i amb això em perdia una mica. Si no heu vist ni llegit les anteriors parts, no us adonareu de la meitat de les coses, reduint tota la experiència a un seguit d'escenes d'acció i efectes especials sense gaudir de la història de fons que només podreu intuir.


Semblances amb el Senyor dels Anells (una mica d'spoilers,no gaires) :

L'argument i la situació en la que es veuen abocats els nostres herois, em recorda molt a 'El senyor dels anells'. Tots tres perduts movent-se pel mon, buscant com acabar amb el regnat incipient d'en Voldemort.

El regnat del mal és en ambdós casos naixent. En Voldemort està treballant el tema i en Sauron reuneix exercits.

Em ambdós casos tot el poder el concentren en objectes màgics. Jo em pregunto, perquè hauries de situar el teu punt dèbil en un (o diversos) objecte màgic? I si s'ha de fer, no seria millor tenir-lo prop teu, en una caixa fort o quelcom així. No, els tenen despariats pel mon. En el cas d'en Sauron s’entén perquè, al cap i a la fi, el duia a la ma fins que li van tallar el dit, però en Voldemort no ho entenc.

I respecte als objectes màgics dels dolents tenen propietats similars en ambdós mons. Igual que l'anell d'en Frodo, els Orocrux donen molt mal rotllo a qui el porta i provoca enfrontament entre amics (Frodo, Sam o Harry - Ron).

Pel que fa a la situació dels nostres herois, partim de dos punts ben diferents. Un més treballat, en Frodo, que ja té l'objecte màgic que pot destruir Sauron i sap des d'un bon principi on ha d'anar i que ha de fer. I l'altre en Harry, on el més calent és a l’aigüera. Ell també sap que hi han objectes màgics associats a en Voldemort i que si els destrueix el matarà a ell, però encara els ha de trobar, rebuscant entre els seus records i en definitiva, els fulls dels llibres de la seva pròpia saga on estaven amagats (alguns se'ls ha tret de la mànega la Rowling). A diferència d'en Frodo, en Harry no sap d'entrada on ha d'anar a buscar els objectes màgics, ni com destruir-los. A banda de la quantitat d'objectes que és també un handicap, no és el mateix un únic objecte que 7.

Tot plegat el situa en una posició bastant més desavantatjosa que al Frodo. Quina és la diferència, que en Gandalf ha fet els deures. En Dumbledore no. Diguem que li ha deixat les coses a mitges al pobre Harry. No intencionadament, si no per culpa del seu assassinat prematur que complica, i de quina manera, la vida al pobre Potter i els seus amics.

diumenge, 7 de novembre de 2010

Herois


No. No parlaré ara de la sèrie de la TV, si no del film que han estrenat fa dues setmanes al cinema: Herois. Es tracta d'un film català dirigit per Pau Freixas que suposa tot un viatge nostàlgic en el temps per als qui vam viure la infantesa als gloriosos anys 80.
L'argument: El film explica la història d'un grup d'amics que viuen la fi de la infantesa i l'inici de l'adolescència als entranyables anys 80. Els nois passen l'estiu en una urbanització de platja/muntanya i viuen allí les seves aventures. Es veu que cada any a urbanització es celebra una cursa amb un vehicle que cada grup s'ha de construir. Qui guanya la cursa te dret a passar un any a la casa de l'arbre que diuen és màgica i concedeix un desig a qui la guanya.
El film és ple a vessar d'iconografia dels anys 80 que tots els que ja tenim una certa edat hem viscut i fa molta gràcia de tornar a veure. Per començar el propi grup, molt típic de l'època, referencia clarament a "Verano Azul", E.T. (amb escena amb bici i de fons la lluna inclòs), los Cinco, o els Goonies mateix, film del qual fins i tot podem veure un poster a l'habitació. A banda d'això, podem veure que jo recordi ara mateix, les bicicletes BH, l'enganxina sobre el Català, les carteres de l'escola, els Bony i Tigreton, la Historia Interminable, els cassets, la tele portàtil (no tan portàtil), les ulleres grans, els primers videojocs (els guarda a dalt de l'armari), els pantalons curts rojos amb una ratlla blanca, la música pop de l'època, els vasos de nocilla, els llapis grocs i negres, els bolígrafs bic, les tasses de cafè de vidre de color caramel, les ampolles de Mirinda, els cotxes de l'època, les matrícules amb la província, la samarreta del mundial 82, etc...
El film supura nostàlgia per tots els porus. Resulta graciós i entretingut com los Goonies, però alerta perquè també us farà plorar. I és que no s'ha de perdre de vista que el guió és de l'Albert Espinosa, que, per qui no ho sàpiga, és un guionista amb molta traça per als dramons tipus "4a planta".
Alguns aspectes que no m'acaben de convèncer és que carrega massa els tints dramàtics en certs moments i s'hi recrea en excés i l'altre la banda sonora, que en si està molt bé però que la trobo excessivament carregosa, present absolutament sempre durant tot el film. La interpretació dels nens si que em va agradar, els vaig trobar molt naturals.
En resum us el recomano molt i molt, sobretot si teniu entre 30 i 40 anys. Així que aneu-la a veure, en català si podeu,... i prepareu els clinex.

dimarts, 26 d’octubre de 2010

Llista de dolents dolents

Ens hem proposat amb uns amics que cadascú faci una llista dels dolents que més ens han agradat en la història del cinema. Aquí teniu la meva:

Hans Gruber. El malo de la jungla de cristal. Com heu pogut oblidar el fantàstic Hans Gruber. El dolent de ‘La jungla de cristal’. interpretat per el fantàstic Alan Rickman. Que se li donava molt be això de fer de dolent als 80/90. També va interpretar al Sheriff de Nottingham, un altre dolent molt ben interpretat, al Robin Hood del Kevin Costner. Per cert, que a la Jungla de Cristal hi ha un altre menys dolent però força irritant el personatge que era el periodista cabrón. I el policia també.

Alien: Indiscutible dolent/monstre escollit perquè te molta mala baba (mai millor dit).

Hannibal Lecter. Heu vist mai un dolent tan ben educat, amb tanta cultura i de gustos tan refinats? doncs jo no, l’Hannibal Lecter és el Ferràn Adrià dels psicokillers.

El Joker. Titol compartit entre el Jack Nicholson del Tim Burton i el de Heath Ledger del ‘Caballero Oscuro’ jo diria en una proporció de 40/60%.

Darth Vader. Almenys abans de que li fessin sessions de psicologia barata als episodis 1,2, i 3. No ens calia per a res saber que el paio tenia un passat com a heroi niñato adolescent. De fet, ja ho sabiem, però hi han coses que no si no és veuen no passa res. Ojos que no ven corazon que no siente. A Star Wars i el Empire Strikes Back si que donava el pego. Quan li van començar a buscar les pesigolles el neneta del Luke skywalker és quan el van començar a destruïr. Al mirar el que hi havia a sota de la màscara el van desmitificar.

El subnormal de “Cazafantasmas”. Si, si hi penseu una mica sabeu a qui em refereixo. El idiota que fot la punyeta als “cazafantasmas” i deixa escapar a tots els fantasmes que tenien atrapats. No em direu que no fa rabia. No se si es pot considerar un dolent o m’estic desviant i potser hauria de fer una llista de tios que fan rabia, però tenia que sortir.


El de
poltergeist 2. Quin yuyu que fa aquest paio!!!! No he pogut averiguar ni quin és el nom del personatge ni quin és l’actor, doncs no fica la foto a la imdb. Però és un autèntic cabró predicador que va tancar a tots els seus seguidors de la seva secta a dins una cova i els va deixar morir a dins, nens i dones inclosos.

Cain, El dolent de Robocop 2. Mira que és dolent i sàdic el tio.

El dolent de Robocop: Clarence J. Boddicker (Kurtwood Smith) també deunidó quin cabronàs. Clar que el seu jefe encara és més refinat.

I fins aquí 10 dolents. N’hi ha molts més, i segur que me’n deixo molts amb els que ara no hi dono. S’accepta suggerencies.

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Un clàssic interminable

He acabat de llegir aquesta novel·la de Joe Haldeman, guardonada en el seu moment amb el premi Hugo i Nebula (els premis més distingits en el món de la literatura de CF).
La guerra interminable ens descriu una guerra interestelar situada al futur de la humanitat amb el handicap de l'efecte relativista del viatge a velocitats pròximes a la de la llum. Aquest efecte és emprat hàbilment com un recurs literari. Doncs, cada cop que el protagonista retorna a la terra han passat dècades o fins i tot centenars d'anys i ens permet veure com evoluciona la humanitat a través dels ulls del protagonista, més proper al nostre temps. El protagonista veu com cada cop es troba més desfassat respecte la societat que es va trobant. Sobretot en l'aspecte sexual. Aspecte aquest, que l'autor descriu per sobre d'altres coses. És curiós que hagi imaginat un futur on tothom a la terra és gairebé completament homosexual com a solució a la superpoblació.
En quant a la part de la guerra contra una espècie extraterrestre, és un llibre de l'any 1974 i és nota que realment les pel·lícules d'ara es basen molt en la literatura de ciència ficció del segle passat, doncs ens descriu imatges, escenes, armes i situacions que hem vist tots en molts films i que ja ens han quedat gravades en la memoria com si formèssin part de la memòria col·lectiva des de sempre. Doncs, no, totes tenen el seu origen en aquestes novel·les, històries i còmics de CF que són de fa mig segle i que ara es porten a la gran pantalla.

Així doncs, es tracta d'un clàssic que aguanta molt bé el pas del temps i mereix la pena la seva lectura, tot i haver estat superada en alguns aspectes.

dissabte, 16 d’octubre de 2010

25 anniversari de Back to the future

El novembre és celebra el 25é anniversari de "Regreso al futuro". Evidentment sortirà a la venda la edició especial de les 3 pel·lícules amb DVD i BluRay on podrem veure el actor que havia de fer de Marty McFly abans que en Michael J. Fox (que no ho haviem vist ja?). I també per a celebrar-ho han fet un remake del trailer. I l'ha fet el propi Michael J. Fox uns quants anys més gran però jo no el veig gaire canviat la veritat. Recordeu que es va retirar de la vida pública per culpa del Parkinson (se li nota al video).

Ara imagineu que sou a l'any 1985 i agafeu el famós Delorean. Programeu a la computadora digital, l'any 2010 com a destí. El 6 de juliol del 2010 per exemple. (Aquesta foto és un fake. Encara no hem arribat a la data en que els nostres viatgers en el temps arribaven al futur a la segona part de la trilogia. Això ja ho vaig comentar en el seu moment).

http://www.pocket-lint.com/news/32125/back-to-future-predicts-future
Tan es. Ara seria interessant analitzar que s'ha complert i que no del futur que se'ns pintava al film.
Que s'ha complert?
- El Mac en una tenda d'antigualles. Podria ser ben be així almenys la versió aquella.
- La 19 versió de Jaws en 3D... S'acosta, pero el tema hologrames 3D el tenim una mica verd, però no el del cinema en 3D ni la TV en 3D.
- Els cotxes voladors... Te gràcia perquè fa molt poc vaig llegir aquest article sobre un "coche" volador, però només és un prototip, així que el tema encara està en panyals.
- Els videojocs antics. Els nens del futur de Regreso al futuro 2, es sorprenen al veure un videojoc del segle XX: 'hay que usar las manos' diuen. També ens hi estem acostant. Les properes interficies amb consoles de videojocs (el projecte de Microsoft Kinect en el que és el teu cos qui fa els moviments de control del videojoc, és a punt de veure la llum aquest any)
- els aeropatins... El tema antigravetat estaria en els materials superconductors. Ja es fa servir en algun tren al japó.
- Vietnam com a centre de turisme. Això si que està fet.
- La moda de portar les butxaques per fora. Doncs no, però hi ha la moda de portar els pantalons molt abaixats i deixar veure la prenda de roba interior, no se que es pitjor...
- L'alcalde de color... Be, no cal que us recordi que els USA tenen un president de color.
- La pantalla de televisió gegant i plana. Doncs si. Ja hi es.
- La pizza en 5 minuts. Les pizzes al microones.
- La moda Vintage. Retro. El Cafe de los 80. Si, els 80 estan de moda, es curiós que això si que ho han encertat de ple.
Així doncs, no tot el que hi ha es compleix però la tendència hi és en molts dels casos.
Al inrevés, també tenim coses al futur que no apareixen als films, com ara Internet i els telèfons mòvils.

dilluns, 4 d’octubre de 2010

Entourage (El sequito)

Si, ja fa temps que penso que Entourage mereixia un post. Si, ja se que no és una sèrie de ciència ficció (tot i que en alguns aspectes de bellesa femenina si que sembla de ciència ficció). En algun aspecte podria ser un 'sexo en NY' per a nois. Però de que va? Doncs ni més ni menys ens explica com és el negoci de Hollywood darrere la gran pantalla. I ens ho mostra a través de  quatre amics que s'obren camí en el difícil i cruel mon de la gran màquina de fer diners cinematogràfica (no se si Bollywood guanya). En realitat, només un d'ells és actor de certa fama. En Vincent Chase. El seu germà, alias 'Drama', és un actor menor de sèries de TV que utilitza sense pudor la fama i el potencial del seu germà per a buscar-se la vida, amb més aviat bastant poca traça, Els altres són, l'Eric, que fa de manager del Vincent i el 'Tortuga' que li fa de xofer. En realitat els quatre són amics de tota la vida que viuen a les esquenes d'en Vincent.
Ari Gold
El millor personatge però, és l'agent del Vincent Chase, l'Ari Gold. És qui s'encarrega de buscar-li les millors pel·lícules a l'actor, o les que ell creu que són les que li convenen per a la seva carrera d'actor. És el millor personatge de la sèrie, interpretat per Jeremy Piven, no per res ha estat premiat amb 3 Emmys consecutius. Curiosament, primer cau bastant malament, però poc a poc va resultant cada cop més simpàtic. És d'aquest tipus de personatges com House. Però, ahhh amics!, Ari Gold is the best!
La sèrie (que és de la HBO i això ja és garantia de qualitat) està produida per l'actor Mark Wahlberg ('Italian Job', 'La tormenta perfecta', 'El planeta de los simios', 'Tres Reyes',...) i resulta que està basada en aconteixements de la seva propia vida. Un apunt curiós sobre la seva propia vida: resulta que ja tenia bitllet per un dels avions que van estimbar a les torres bessones de Nova York i al darrer moment el va canviar per anar al festival de cinema de Toronto. Us imagineu tenir aquest bitllet com a record?... un bitllet cap a la mort segura...

Be, no ens desviem del rumb. El cas és que la sèrie (que ja va per la temporada 8 i que serà la darrera, però que no es descarta portar al cinema) està esquitxada de cameos, entre ells el propi Mark Wahlberg, Jay Leno, Jessica Alba, 50 Cent, Sarah Silverman, Martin Scorsese, Matt Damon, Gary Busey, James Cameron, LeBron James, Christina Aguilera, Bono de U2, Zac Efron, Mandy Moore, Scarlett Johansson, Larry David, Matt Dallas, Leighton Meester, Ali Larter, Bob Saget, Lamar Odom, Steve Nash, Ralph Macchio, Hugh Hefner, Jamie-Lynn Sigler, Stephen Gaghan, Jesse Jane, Devon, Eminem, Teagan Presley i molts altres, que li afegeix molta gràcia a la sèrie i aporten credibilitat. En aquesta adreça podeu veure una llista amb tots els cameos de la sèrie.
http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_celebrities_appearing_on_Entourage

A destacar l'episodi en que visiten la ComicCon de San Diego. En aquest episodi podem veure com es gestiona tot el tema dels frikis des del punt de vista dels actors de sèries de culte. No te desperdici...Deunidó...

Els episodis son de 30 minuts, són curtets i passen molt ràpid. Super-recomanable!!!!. Aquí us deixo un video sobre el tema. És un especial del Canal+ sobre la sèrie, és un especial sobre l'estrena de la 3a. temporada.


dijous, 23 de setembre de 2010

Kick-Ass

Doncs per fi he vist Kick-Ass, i és prou remarcable com per a que la comenti.  Si, ja se que estic desfassat. Que fa bastant de temps que va desaparèixer de les sales de cinema però se'm va 'escapar' en el seu moment. Que hi farem. 
Anem al tema, el film està basada en un còmic (que raro, un film basat en un còmic. No ho havia vist mai...), però de super-herois? no ben bé. La premisa es podria resumir en: que pasaria si a la vida 'real' algú es volgués convertir en una mena de super-heroi? Sense poders es clar. No he llegit el còmic per tant no puc dir si és o no una bona adaptació, però com a pel·lícula està força bé. Ara, hi apareix el Nicolas Cage. Si, no arrufeu el nas. Potser és de les darreres la única pel·lícula en que està força digne. Per als que només us refieu de les puntuacions de IMDB us he de dir que està valorada amb un 8.1 amb 88.401 vots. No està gens malament, eh?

divendres, 3 de setembre de 2010

Sherlock Holmes (Londres II)

El pub Sherlock Holmes
El metro
Seguint amb el viatge a Londres. Un altre lloc on vaig anar a Londres és al 221b de Baker Street. Suposo que no cal que us digui que hi ha. Si, és l'adreça del mític (i imaginari) "consultant detective" més important de la història, Sherlock Holmes. D'entrada, tot el sector o barri explota el tema Sherlock Holmes tan com pot. 
La parada del Metro com es pot veure a la foto, i inclús un pub que no és del barri però també ha adoptat el nom i els motius de decoració. Al 221b de Baker Street hi ha el museu de Sherlock Holmes, que no és gran cosa la veritat. Un apartament decorat completament de l'època amb aquells estris que el famós detectiu faria servir en les novel·les de sir Arthur Conan Doyle. 
El que m'interessava més era la botiga del museu, on es podien comprar tota mena de merchandising dedicat al personatge. Vaig comprar un parell de làmines per penjar, una txapa amb el nom del carrer i un llibre d'aquests amb moltes il·lustracions sobre el mòn que rodeja el famós detectiu. Parla sobre els diferents films, edicions de les novel·les, una mica d'història de l'autor, el context de l'època etc... I més coses que m'hagués comprat però el pes pujava i els diners baixaven.
L'interior de la botiga

Un altra de l'interior
A l'exterior entre la botiga i el museu una escena que podria haver estat d'una altra època (o sia, el policia lligant amb la criada).L'exterior de la botiga

dimarts, 24 d’agost de 2010

Acta del sopar friki de Dissabte, 21 d'agost de 2010

El dissabte passat va tenir lloc el sopar/reunió de frikis a casa del V. Jo m'ho vaig passar molt bé, vaig disfrutar de valent. Erem 4, V l'amfitrió, X, C i jo. La idea era que cadascú portés la pel·lícula que vulgués i en miressim unes quantes en plan marató fins que el cos aguanti.

El sopar.
Però abans de ficar-nos a la feina, V ens tenia preparat un sopar molt bo, llàstima que jo anava més tip que un lladre desprès d'un dinar familiar bastant copiós i no vaig fer el bon paper que mereixia. Durant el sopar i molt més enllà, vam gaudir d'una bona estona de tertulia sobre tot allò que ens agrada tant, o sia, cinema, sèries de TV etc.... Vam tenir la ocasió de comentar les sèries que segueix cadascú, les novetats i rumors que hem sentit o llegit sobre el cinema que s'apropa. Les opinions més diverses.  Una tertulia que ens resistiem a abandonar doncs no podiem parar d'enllaçar tema rera tema i realment crec que ens ho estavem passant d'allò més bé. Ben aviat se'ns van fer les 10 de la nit i perillava l'objectiu principal doncs encara no haviem començat la sessió de cinema que prometia ser llarga.

La primera pel·lícula. Funny Games.
I va arribar l'hora de la veritat. El primer film va ser el que vaig portar jo. N'havia dut 3 a escollir. 'Darkness', 'American Psycho' i 'Funny Games'. Finalment ens vam decidir per aquesta darrera. Gran error!!!. X casi  s'em menja. Si que és cert que el film és lent que no veguis. Cada escena resulta excessivament llarga. La veritat, no la recordava tant lenta. Però també és cert que és un film que no deixa indiferent a ningú i manté la tensió tota l'estona, provocant sentiments, no gaire positius això si, respecte als personatges (i en algú fins i tot contra mi). Ja en vaig fer la ressenya fa bastant de temps en aquest mateix blog a la que us emplaço. Reconec que no era el film  més adequat per la jornada, (però tampoc n'hi ha per a tant X!!!). Com veieu el film va resultar bastant polèmic. En fi, ja he aprés la lliçó, el proper cop que em toqui escollir a mi, (sempre i quan X m'esborri de la seva llista d'enemics públics), aniré a lo segur.

La segona pel·lícula. The last Boy Scout.
Lo bo que va tenir el primer pase va ser que, amb la polèmica creada, estavem tots la mar de desperts. I que millor que desfogar-nos amb una gran peli clàssica de colegues com 'El último Boy Scout' (1991). Una recopilació d'acció, xuleries, acudits dolents i paraulotes, que a ningú li escauria millor que al Bruce Willis. Es tan xulo el Willis i solta cada frase al dolent de torn, que només amb ell resulta tan creible. Aquest film m'encantava quan va sortir. L'hauré vist com a una vintena de cops. Recordo el primer cop que el vaig veure que em va sorprendre la quantitat d'insults i paraulotes que s'arriben a dir. Ara però, em va costar baixar de la crua 'realitat' del film anterior a un film més 'increible'. No se perquè però em va costar de creure-me-la.

La tercera pel·lícula. Robocop.
En aquest punt, la son ja feia una mica d'acte de presència. Ara li tocava a 'Robocop' (1987). Tot un clàssic dels 80'. Una altra pel·lícula que també em va frapar en el seu temps per la violència i el realisme que desprenia d'un futur no gaire llunyà. Ara ja hi estem acostumats però en aquells temps a mi em va al·lucinar.... Dirigida pel director holandés Paul Verhoeven, al qual li debem altres clàssics com ara 'Starship Troopers', 'Desafio Total' o 'Instinto Básico'. Ja des dels inicis ha estat un director que ha subministrat dosis de sexe i violència més elevades de lo habitual als seus films i Robocop no n'és cap excepció. És d'aquells directors que van tenir una edat d'or als 80/90 i que amb el segle XXI s'han diluit. Tot i que a hores d'ara no ha desaparegut del tot i encara fa pel·lícules, ja no són com abans. A la música l'acompanya gairebé sempre el genial Basil Poledouris. Compositor de grans BSO com ara 'Conan the Barbarian'. Robocop va ser un èxit brutal. Va tenir una secuela que no estava gens malament i que vaig poder veure l'altre dia precisament per la TV però que el temps no li ha sentat gaire bé sobretot a l'animació dels robots i una tercera part lamentable. Inclús se'n va començar una sèrie per a la TV. Aquest cop vam poder veure la versió extesa, o sigui, amb alguns minuts afegits. Jo no els vaig notar, doncs son fragments molt curts insertats aquí i allà.

I ja eren les 3:30 tocades quan es va acabar la mega-sessió contínua de cine i ens en vam anar a dormir. Als assistents, espero que us ho hagueu passat tant bé com jo i ho repetim properament. Jo m'ho vaig passar molt bé.

dilluns, 23 d’agost de 2010

Forbidden Planet

Qui us escriu a davant de Forbidden Planet
Aquestes vacances he estat a Londres i ja sabeu el que era visita obligada? El Big Ben? No. El British Museum? Tampoc. Forbidden Planet!!!!!! La mítica botiga de frikis!.(un aclariment, els altres dos també els he visitat clar). Feia molt de temps que hi volia anar. M'havien dit que tampoc era res de l'altre mon. Clar, avui en dia, ja no. Però fa uns quants anys, era la font de merchandising més gran que hi havia. Desprès van venir els de Gigamesh a Barcelona i tota la colla de botigues properes, Norma Comics etc... i es va fer tot una mica més accessible. Van tenir la seva època daurada.  I desprès va venir Internet, i aleshores tot va canviar. Tot  el merchandising va estar a l'abast d'uns quants clicks (i uns quants numerets, els de la tarja de crèdit). Així que tenint en compte això, la sucursal que vaig visitar, (n'hi ha unes quantes al llarg de les illes britàniques) no estava gens malament. 
La planta dels còmics
Tenia dues plantes, bastant apretades de material. La d'entrada, plena de merchandising de les múltiples franquicies, en especial Doctor Who, que és autòcton de la ciutat. Però també d'altres com ara Star Trek i Star Wars es clar. A la planta inferior hi havia tot el tema còmics i llibres. També ben apretujada de material de tots tipus. Hi ha alguns estants a destacar on hi fiquen les ofertes i saldos. Val la pena donar-hi una ullada. Em vaig comprar un llibre de tapa dura, ple de fotogrames del film i el guió de 'Empire Strikes Back' per 6 lliures i el de 'Star Wars: ANH' de tapa toba per 2 lliures. Lo dolent és que desprès tot pesa i tot s'ha de portar fins a l'hotel i rezar perquè hi càpiga a la maleta i no et passis del pes màxim. Així que, el millor és demanar-ho per internet i fora problemes, que t'ho portaran a casa cómodament. Això si, et faran pagar els ports.
Un tros de l'aparador

L'aparador sencer

dissabte, 14 d’agost de 2010

Star Wars - El musical

Us agraden els musicals? Us agradaria poder cantar la vostra trilogia preferida a la dutxa però malauradament  John Williams no li va ficar lletra a la BSO? Personalment a mi no, però si la resposta és si, que sou uns fans dels musicals, igual us agrada aquest musical fet per fans d'Star Wars. No, no us assusteu, no son quatre adolescents amb acné. mb un  organillo eletrònic. Està fet per professionals del mon de la composició musical. L'estic escoltant mentres escric això i la veritat és que no sona malament, però tampoc hi entenc jo de musicals. La veritat és que em fa riure una mica...Ah, no us perdeu la peça "Do you speak bocce?". Hi ha un fragment molt curt que em recorda una sardana. A veure qui s'anima i fa la sardana de Star Wars.... El musical és completament gratuït i el podeu descarregar d'aquí directament:
A veure si algun dia el veiem als millors teatres de Nova York....

divendres, 13 d’agost de 2010

Inception

Alguna TV anuncía "la pel·lícula de la semana" com indicant que aquell serà el millor film que veuràs de dilluns a dilluns.  Aplicant la mateixa lògica a la cartellera actual, Inception s'hauria d'anunciar com a "la pel·lícula de l'estiu". Inception ha estat dirigida i guionitzada per Christopher Nolan que porta a les seves esquenes films con ara 'Memento', 'Batman begins', 'The Prestige' i 'El caballero oscuro'. Tot un curriculum, curt però amb qualitat. El protagonista del film, Leonardo DiCaprio, que ho fa més bé com més gran és fa. També hi apareix un envellit Tom Berenger i un incombustible Michael Caine, que repeteix a les ordres de Christopher Nolan, desprès de també apareixer a El caballero oscuro' i 'The prestige'. (es deuen avindre director i artista).
Inception no ha estat una deception. Perdoneu l'acudit dolent, però és que és veritat. Estem davant una pel·lícula molt completa. Una pel·lícula amb majuscules, d'aquelles que queden en el 'subconscient col·lectiu' i que no oblides. És un film complexe, però no difícil. No és d'aquells que s'han de veure més d'un cop per entendre'l. No. De fet, és complexe però està tan ben explicat que  jo crec que no cal buscar-hi tres peus al gat.  El film no comença una trilogia ni és un inici d'un plantejament obert a no poques continuacions, si no que és un film rodó en el sentit de que comença i acaba. I quan acaba se't queda un bon gust de boca. Des que vaig veure-la si hi he pensat no ha estat per intentant explicar i proposant teories i hipòtesis alternatives. Que no us penseu, ja m'agraden ja a mi els films que requereixen un segon visionat per a captar totes les coses que s'han pogut escapar. Aquells films plens a rebutir de curiositats i segones lectures. Però aquest, tot i semblar-ho d'entrada, no és el cas. Hi he pensat perquè conté imatges i sobretot idees poderoses que se't queden a la ment. Hi he pensat perquè és una bona pel·lícula. I si, tinc ganes de tornar-la a veure. Però no per entendre-la millor, si no per gaudir-la un altre cop.
L'argument. (compte, spoilers)

L'he deixat pel final per allò dels spoilers. El Leonardo DiCaprio i els seus colegues és dediquen a robar secrets empresarials introduint-se als somnis de les seves víctimes. Tenen tota una metodologia per a fer-ho i hi ha una sèrie de regles ben explicitades, que poc a poc ens van explicant i de fet van construint una pseudo-ciència. Per que us feu una idea, els somnis en aquest film serien equivalents a la realitat virtual a Matrix. Però feta la llei feta la trampa, o en aquest cas a l'inrevés, feta la trampa feta la llei, i els propis empresaris recelosos dels seus secrets prenen mesures per a evitar que algú els robi els seus secrets. Paral·lelament, al pobre Leonardo se li apareix la seva ex-dona en els somnis  i s'interfereix en les missions, provocant que els pesqui un jefazo japonés bastant espavilat. Aquest mateix personatge ofereix una sortida al Leo. Fer una darrera feina per a ell a canvi de la seva llibertat per tornar als EEUU. La feina consisteix en 'insertar' en el subconscient d'un rival una idea simple per a que abandoni la idea empresarial del seu pare i així perdria competencia.

divendres, 6 d’agost de 2010

Sherlock


Recentment ha començat una nova sèrie sobre el més famos detectiu de la història: Sherlock Holmes. Es tracta d'una sèrie anglesa de la BBC, que s'anomena 'Sherlock'. No es tracta d'una adaptació fidèl de l'obra de Sir Arthur Conan Doyle, si no que està 'basat en' ella. 
Ni tan sols l'època és la mateixa, doncs es tracta d'una actualització. Traslladat a l'argot dels còmics seria un 'ultimate sherlock holmes'. L'acció transcorre a Londres en l'època actual. El personatge de Sherlock (Benedict Cumberbatch) és més jove i domina al màxim la informàtica (però no és un geek), és una eina més per a les seves investigacions. El que abans era un article 'La ciència de la deducció', ara és una plana web.  Curiosament, el doctor Watson continua sent un ex-militar de la guerra de l'Afganistan com a les novel·les, (tot i que d'una altra guerra, la història malauradament és repeteix sovint). Però per molts canvis que hi hagin, el que m'agrada és que seguim reconeixent al Sherlock Holmes de sempre (i al Watson també) en aquesta nova reencarnació del personatge. 
Potser el que m'agrada és que el personatge ha begut de la millor interpretació de Sherlock Holmes de tota la història. Em refereixo a LA SÈRIE en majuscules de Sherlock Holmes, la de Jeremy Brett. Ningú ha interpretat el personatge amb tant carisma com Jeremy Brett. I ara, es nota que s'ha basat en ell per a aquesta nova sèrie. I crec que ha estat una decisió encertada. Ja se que la interpretació de Robert Downey Junior al darrer film va estar molt be, però no tothom és Downey Robert Junior i es pot permetre fer-ho tant be com ell. Aquest cop, és un Sherlock més semblant a Jeremy Brett que a Downey R.. El que s'assembla més al darrer film és la BSO, almenys la sintonia inicial. Té un tò que me la recorda bastant.
Una altra cosa que m'agrada bastant i que trobo una aportació interessant, son les constants ajudes visuals als pensaments o accions amb mòvils. Quan algú tecleja alguna cosa o tria d'un menú d'un mòvil, enlloc d'enfocar la pantalla directament, s'ens mostra la informació integrada en la imatge, com suspesa en l'aire. Igualment per a aclarar les explicacions d'en Holmes, ens ajuda amb visualitzacions que recorden a una forma de funcionar molt de còmic.
A hores d'ara porten dos episodis emesos. El primer va tenir uns 7 milions d'audiència, però el segon va caure als 5 milions. Si us agrada Sherlock Holmes, us ha d'agradar aquesta sèrie.
Ara la mala noticia. Només és una minisèrie de 3 episodis... de moment. No se a quin Deu s'ha de pregar per a que és converteixi en una sèrie regular amb moooltes temporades.
Més info:


TV.com
BBC Sherlock
IMDB Sherlock

dilluns, 26 de juliol de 2010

Noche y Dia

Si, ja he vist el darrer film del Tom Cruise. Per cert, no se que li deuen fer a la seu de la ciènciologia però no envelleix el paio. Si us plau algú que li borri aquest somriure!!!!. 
A veure, he de dir unes quantes coses:
Primer, el film no es pot prendre seriosament en cap moment. No és un Misión Impossible 4 si no una comèdia d'acció, i les fantasmades (que n'hi ha i moltes) mes val prendre-se-les a riure. Jo prefereixo això que no una pel·lícula més sèria que et vulgui colar fantasmades. Aquí almenys ja sabem a que juguem.
Segon, el protagonista principal no és el Tom Cruise. És la Cameron Diaz. Doncs gairebé tot el film es veu des del punt de vista de la noia (de vegades literalment).
Tercer, els San Fermins a Sevilla amb caps grossos inclòs: Es que de la llarga llista de gent apareixen als títols de crèdit no hi ha cap assessor cultural que li digui al director que el San Fermin és fa a Pamplona??? No ho entenc!!! I a sobre, un actor català, el Jordi Mollà, fent el paper d'un gangster espanyol, és qui anuncia la festa de San Fermin!!!! No podia dir a algú que no es fa a Sevilla?? No li van fer cas? No sabia ni on estava filmant?. Començo a pensar que és el Tom Cruise el culpable. Recordo a Mission impossible 2, on ell també hi apareixia, com ja sortia una mena de falles a Sevilla.
Deixant de banda aquestes errades, el film és molt entretingut, amb molt ritme i comedia, si es pren simplement com això,  un entreteniment lleuger d'estiu i prou. 

Repo Men

El futur ens presenta ciutats superpoblades i plenes a rebutir de publicitat. En aquest context la substitució d'organs humans espatllats per altres d'artificials està a l'ordre del dia. (Un humà amb parts artificals és el que en ciència ficció fa temps que s'anomena cyborg). 
També ens trobem en mig d'un capitalisme desbocat i aconseguir organs de recanvi no és gratis. Una empresa els ven a preus desorbitats i t'hipoteca de per vida. Però clar, sovint, no hi ha més remei, és això o la mort. En aquest context, quan algú no pot pagar les lletres, se li obliga a retornar l'organ artificial. I és això al que és dedica el protagonista, el Jude Law, a recuperar organs artificals de morosos. I no ho fa amablement precisament, ni l'importa que el retorn/extracció suposi la mort immediata del morós.
L'argument de partida recorda terriblement a Blade Runner, però a anys llums de distància del clàssic. El film es fa llarg, doncs es pren el seu temps per a narrar el viatge als inferns del protagonista. Excessivament llarg al meu parer. Recordo la sorpresa quan vaig mirar l'indicador de progrès del film pensant que no podia faltar gaire i vaig veure com encara anavem per la meitat. 
Tot i així el film és entretingut, però el punt de partida, la premisa, com sempre és molt més bona que el resultat. Un altre aspecte que em va sorprendre és la faceta gore del film, força elevada. Hi ha molta sang.
En quant als actors, son de bastant calibre, Jude Law, Forest Whitaker i algun altre. (Continua la immersió del Jude Law en el gènere Ci-Fi, ja en van unes quantes des de A.I.). El Jude Law fa un paper una mica innexpressiu i la personalitat del protagonista no m'encaixa  (d'això el Jude Law no en té cap culpa). És un matón a sou que es carrega gent sense remordiments i que sembla tenir menys cervell que un neardenthal (inclús el seu fill de menys de 10 anys en te mes que ell) i em volen fer creure que pretenia ser escriptor? Com és menja això?.
Altres incongruències serien l'accés fàcil a les instal·lacions de l'empresa per part del protagonista quan ja ha estat declarat persona non-grata. Els canvis d'actitud radical d'algun personatge en moments clau. L'obertura en viu de parts del cos sense anestèsia. La frivolitat de tot plegat.
En resum, és un film que és surt una mica del guió habitual de Hollywood però que perd seriositat al mateix ritme que guanya en frivolitat a mesura que avança. Mentrestant toca temes bastant sucosos sense aprofundir-hi, però que ens resulten terriblement familiars.

dilluns, 12 de juliol de 2010

Pròximes estrenes d'estiu

La veritat és que des d'Iron man 2 que no hi ha res minimament interessant del gènere al cinema. Semblem haver entrat en una crisi de títols a l'espera de l'estrena dels megahits de l'estiu. A veure que tal anirà perquè amb la calor que fa, sembla l'època ideal per anar al cinema i passar una estona amb la bona companyia d'un aire acondicionat potent i una pel·lícula passable (si, no aspiro a més, cada cop soc més pessimista o realista segons es miri). Repasem l'agenda a veure quines novetats ens esperen, en ordre d'aparició:
  •  16 de juliol:

    • El circo de los extraños (2009) (The vampire's assistant - Circ du Freak):
      Producció de l'any passat que no sembla haver trobat forat a la cartellera fins ara. Semi-comedia amb vampirs i circs implicats.
      Notes:

      IMDBFilmAffinitty
      6.25.2

  • 23 de juliol:
    • Franklyn: Es tracta d'una coproducció Francesa-britànica (perquè les coproduccions no són mai bones? perquè en continuen fent si saben que no son bones?). Es tracta d'una barreja de ciència ficció, cinema negre, cyberpunk. 
    • IMDBFilmAffinitty
      6.25.3
    • Pesadilla en Elm Street (2010) (A Nightmare on Elm Street)
      Si, és un remake de la famosa saga del Freddy. És temps de remakes...

      IMDBFilmAffinitty
      5.44.6

  • 30 de juliol:
    • El equipo A (2010) (The A-Team)
      Un altre remake, una altra adaptació d'una mítica sèrie a la gran pantalla. Si ja han passat gairebé 25 anys des que es va emetre per la televisió. El temps passa volant.... Sorpren la nota tan alta de IMDB.
    • IMDBFilmAffinitty
      7.55.9
       
    • Splice: Experimento mortal (2009) (Splice)
      Una altra coproducció Canadenca-EEUU-Francesa. Dirigida per Vicenzo Natali. Pel trailer sembla una reinvenció de Frankenstein a lo modern amb el toc de codi genètic, però ja veurem. A destacar entre el planté Adrien Brody. Premi de millors efectes especials al festival de Sitges de l'any passat.
    • IMDBFilmAffinitty
      6.85.9
    Com veieu el juliol ens depara força remakes de poca volada que s'alimenten de la força de mites de la nostra generació. Anem a l'agost a veure que tal:
    • 6 d'agost:
      • Airbender, el último guerrero (2010) (The last airbender)
        Ostres, una nova pel·lícula de M. Night Shyamalan. Ja era hora, creia que l'havien fet fora de Hollywood. Uis, em sembla que això serà desprès d'aquesta per les notes. El millor, sens dubte, la banda sonora de James Newton Howard, que no està a l'alçada de la pel·lícula. Està molt més amunt... Es tracta d'una pel·lícula fantàstica (o sia del gènere fantàstic, no que sigui molt bona) adaptació de la sèrie Avatar: The Last Airbender. (l'heu sentit anomenar? jo mai).
      • IMDBFilmAffinitty
        4.44.3
      • Origen (2010) (Inception)
        I aquesta és per mi, la gran esperança de l'estiu. Un film de ciència ficció psicològic, un thriller, que promet. Un film dirigit per Christopher Nolan (The Dark Knight) amb Leonardo DiCaprio i Michael Caine entre altres. El trailer fa molt bona pinta. Esperem que no ens defraudi tot plegat. Atenció a les notes d' IMDB!!! Impressionant!!! cal dir que és sobre uns 2090 vots.
      • IMDBFilmAffinitty
        9.6-
      • Repo Men (2010)
        Ciència ficció en plan Blade Runner. Jude Law, Forest Whitaker al capdavant.
      • IMDBFilmAffinitty
        6.35.4
      • Zombis Nazis (2009) (Dead Snow)
        Una producció noruega de terror, comèdia, gore i zombies. Aquestes són les paraules que la defineixen millor. Extravagant.
      • IMDBFilmAffinitty
        6.55.6
    •  27 d'agost.
      • Miedos (2009) (The Hole)
        De Joe Dante, un thriller en 3-D.
      • IMDBFilmAffinitty
        6.55.6
      • Predators (2010)
        L'altra gran esperança de l'estiu. No és que hagi de ser un boom però Predator tampoc ho va ser en el seu temps i menys Predator 2, però si que ho va ser Aliens i ara pretenen fer el plural amb els Predators. Espero que els surti tan be com amb els Aliens, clar que, no hi ha el James Cameron al capdavant. Però tornem a trobar el Adrien Brody, que sembla estar haver-se embarcat en el gènere fantàstic definitivament. No té mala nota...
      • IMDBFilmAffinitty
        7.46.7