No, encara no han fet una altra part de la nova Star Trek. Soc jo que vaig pensant més coses a mesura que vaig païnt el film. Doncs me'l noto que encara em fa glopades i em puja al gargantxó de tant en tant.
Primer que rés, com a aficionat al cinema de ciència ficció i punt, reconec que el film m'ha agradat, i m'ha agradat molt. Trobo que és una obra de re-enginyeria genial des del punt de vista del marketing i des del punt de vista de l'enginy. J.J. Abrams i els guionistes es mereixen la nota més elevada. I és que resulta fins i tot maquiavèlic l'ús que fa dels propis recursos trekkies per a desfer l'univers d'Star Trek de tota la vida. Em refereixo a utilitzar el símbol més potent de la franquicia com a vehicle de renovació de la fòrmula per a, d'aquesta manera, '
santificar' el
reborn, impedint així qualsevol intent de desprestigi trekkie. Em refereixo a l'Spock. El propi Spock, l'autèntic, o sia el Leonard Nimoy, és l'heralde (no se si es diu així en català) de la destrucció. És utilitzat pels guionistes per a '
homologar' el reinici de l'univers trekkie. Respectant l'univers anterior però al mateix temps canviant-lo. El passat és converteix en una continuació del futur que coneixiem. No hi ha res com els viatges temporals per a trucs d'aquests tipus. Una maniobra molt hàbil, enginyosa i maquiavèlica. El
reset d'aquesta manera queda
homologat i validat perque es produït pel símbol de Star Trek de tota la vida.
Però quin és el problema. El problema és que se'ls veu el llautó. Resulta tan descarada la maniobra que s'em fa difícil de païr. Em recorda a l'altra part aquella que va servir de relleu generacional entre la sèrie clàssica de pel·lícules i la nova generació on compartien espai, temps i fotogrames el capità Kirk i el Picard (Star Trek:generations). El truc del Nexus permetia que ambdos personatges coincidíssin. Aquí el truc passa a ser més que un truc, doncs els efectes que provoca en l'univers d'Star Trek són massa forts. És un virus personificat en el personatge d'Spock (lo qual li permet atravessar les defenses trekkies) que provoca el reinici de la saga que ja he comentat abans.
(spoilers, spoilers, spoilers)
I no vaig prendre conciència d'això fins que , a sobre, amb descaro i total impunitat, es permeten el luxe de fer una demostració de força, i com si de Darth Vader i la estrella de la mort es tractés, es carreguen el planeta Vulcà, com dient a tots els trekkies 'mireu
lo que som capaços de fer amb el vostre univers'. Un calfred em va recorre la espina dorsal. Spock no pasarà per la disciplina del Kolinarr. Ni pujarà les escales del mont Seleya de Vulcà en èsser rescatat pels seus amics. I per si
"fosSpoc
" condemen a l'autèntic Spock a contemplar la destrucció des d'aprop com un espectador més. Una metàfora del trekkie de tota la vida contemplant com el seu univers es destrossat impunement i no hi pot fer res? Un avís amb majuscules als trekkies més fanàtics de que, a partir d'ara, ostenten el poder per canviar tot el que vulguin, i que mai més les coses tornaran a ser com abans.
En fi, genial i alhora temible i melancòlic!
La BSO del darrer film d'Star Trek conserva el nivell de les anteriors. Davant una nova era renovada de la franquicia m'agradaria recordar les anteriors BSO.
