dijous, 24 de desembre de 2009

Avatar

No ens enganyem, Avatar és, per sobre de tot, un gran espectacle visual. El 3D com mai l'havia vist abans al cinema. La historia però, tot i ser sencilla i simple, no resulta menys efectiva. El James Cameron ens va introduint, al igual que el protagonista, en les costums, regles i forma de vida dels Na'vi, els nadius de Pandora. I quan som ben endins, els coneixem, els estimem, s'ens sacudeix emocionalment i ens arranca del paradís, per a tornar-nos a la realitat humana. Sencill, però funciona. Emociona.
En quant als efectes especials, increibles, impresionants. Aquest film juga en una altra lliga. El 3D, al principi sorprenent. Realment et produeix sensació de profunditat mai vista en un cinema normal (excloem IMAX 3D). Tot i amb això, el moviment de la camara mareja amb el 3D al principi i trobo que no acaba de funcionar del tot be doncs el moviment no resulta del tot suau ni natural.
Un altre aspecte que no veig del tot be és que sembla haver-hi diversos plans fixos, si un personatge es troba en un primer pla, si, es veu mes aprop, però tot ell és manté en un mateix nivell respete els demes, perd la profunditat, sembla 2D.
Un altre problema és en el fet de portar ulleres normals apart de les 3D , produint reflexos indesitjables mimvant la correcta visualització.
Com més avença el film, el 3D deixa de ser espectacular, per a convertir-se en quotidià. Suposo que t'acostumes fins al punt de que ja en proutes feines el veus. No sé a que deu ser degut però suposo que ens adaptem ràpidament.
Tot i aquests problemes, no hi ha dubte que val la pena veure-la en 3D. Em sembla que repetiré. De la ma de James Cameron, perfeccionista com ningú s'ha fet un gran pas endavant. A partir d'aquí hi ha dos camins: podem entrar en una altra època daurada del cinema d'entreteniment o pot quedar en una joia aillada i curiosa. És pot invertir en millorar el 3D i estic segur que ho faran. Això ha estat l'espenta que necessitaven.
Això només ha fet que començar.