dilluns, 28 de desembre del 2009

Gamer

El que em va cridar l'atenció d'aquest film és el reciclatge d'alguns famosos televisius que fan un petit salt a la gran pantalla. Em refereixo a el meu estimat Dexter i a la de la bocota gran que ara no recordo a quina serie surt d'investigació i que ja us aviso que no miro mai. Vosaltres ja sabeu a qui em refereixo.
D'altra banda no està malament el film. En un futur no gaire llunyà, el bo del Dexter te la brillant idea d'inventar una nanotecnologia, (que hi ha nano!) que substitueix les cèlul·les del cervell per altres amb un dispositiu wireless incorporat, de forma que hom pot controlar els moviments d'algú altre com si fos un nino (nino nano). Amb això construeix un entorn virtual a base de gent real, on tu pots controlar el teu Avatar (aiss, Avatar, tinc ganes de tornar-la a veure!!!) que és un altre esser huma. Igualment inventa un joc de guerra en primera persona, on hom controla el seu personatge però enlloc de virtual, és un desgraciat del pavelló de la mort que controles a distància.
Be, deixant de banda el film que resulta força entretingut, la part informàtica de l'assumpte resulta espectacular. Interficies en 3D rodejant tota l'habitació, controls amb les mans,...Evidentment ja no entro en el tema de la nanotecnologia i això de substituir les neurones del cervell per altres controlables a distancia. Be, si que hi entro. Ni que això fos possible, s'hauria de dissenyar una interfície ultra-complexa, que transformés les teves reaccions amb el comandament a distancia i les transformés en impulsos bioelectrics que activessin les neurones exactes per a produïr la reacció dessitjada. Això implicaria tenir un coneixement molt molt precís sobre el cervell del ésser humà.
A més, les comunicacions haurien d'ésser a a anys llum d'ara per a poder transmetre tal quantitat d'informació per la xarxa a una velocitat gairebé instantània. Igualment els processadors haurien de realitzar els càlculs, les conversions a una velocitat milions de vegades mes ràpida que actualment.

divendres, 25 de desembre del 2009

Bon NADAL!!!!!!

Per a celebrar el Nadal us presento tota una col·lecció de postals de StarWars.
BON NADAL!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!




The Star Wars holiday Special

Ara que és Nadal, que mes adequat que presentar-vos el especial de Star Wars per a la Televisió en motiu de les festes nadalenques. Un programa de 2 hores de Star Wars especialment horrible.
Si, amics, us presento el fill amagat i del qual tothom renega de Star Wars. Un producte que no s'ha distribuit oficialment mai i que em sembla que el George Lucas i uns quants més (Harrison Ford i els principals protas) preferirien esborrar del seu Curriculum. Però va existir!!!!!!
A pesar dels multiples intents de tapar-ho per part dels que van perpetrar tal despropòsit, no els ha estat possible esborrar totalment el rastre.
The Star Wars Holiday Special
dirigit per Steve Binder, va ser un especial per a la televisió situat a l'univers de Star Wars i va ser el primer spinoff oficial de la franquicia. Es va emetre als EEUU tan sols un cop, el divendres, 17 de Novembre de 1978 a la CBS de 8 a 10 de la nit, hora est. A la història, Chewbacca i Han Solo visiten Kashyyyk, el planeta natal de Chewiee, per celebrar el Dia de la Vida. Durant el camí son perseguits per agents de l'imperi. La història ens presenta la familia del Chewbacca, el pare , la dona i el fill. La historia te lloc en teoria desprès de la batalla de Yavin, o sia, despres del primer film d'StarWars, el episodi IV, (a New Hope).
Durant el film podem veure escenes de lluita entre el Falcó Milenari i un destructori imperial. També podem veure escenes de dibuixos animats al desert de Tatoiine i a la cantina. Tot barrejat amb cançonetes nadalenques (sic..).
El programa també ens inclou breus aparicions d'altres personatges, com Luke Skywaker, C3P0, R2D2, la princesa Leia, Darth Vader i Han Solo, que ens interpreten una deliciosa cançoneta tots plegats (arrrgghhhhhh).
No puc seguir explicant-ho doncs em venen calfreds i ganes de vomitar. Veure els nostres herois convertits en triumfitos és la imatge més terrorífica mai vista en aquesta galaxia i en qualsevol, per molt llunyana que sigui.
I ara arriva el moment de la veritat, a partir d'aquí vosaltres mateixos, si no voleu tenir malsons no continueu, però si la curiositat us supera endavant:



Hola?... encara queda algú? Bufff... molt bé, en voleu més? Aquí en teniu:



Val, la ultima dosis. El proper dia més,



dijous, 24 de desembre del 2009

Avatar

No ens enganyem, Avatar és, per sobre de tot, un gran espectacle visual. El 3D com mai l'havia vist abans al cinema. La historia però, tot i ser sencilla i simple, no resulta menys efectiva. El James Cameron ens va introduint, al igual que el protagonista, en les costums, regles i forma de vida dels Na'vi, els nadius de Pandora. I quan som ben endins, els coneixem, els estimem, s'ens sacudeix emocionalment i ens arranca del paradís, per a tornar-nos a la realitat humana. Sencill, però funciona. Emociona.
En quant als efectes especials, increibles, impresionants. Aquest film juga en una altra lliga. El 3D, al principi sorprenent. Realment et produeix sensació de profunditat mai vista en un cinema normal (excloem IMAX 3D). Tot i amb això, el moviment de la camara mareja amb el 3D al principi i trobo que no acaba de funcionar del tot be doncs el moviment no resulta del tot suau ni natural.
Un altre aspecte que no veig del tot be és que sembla haver-hi diversos plans fixos, si un personatge es troba en un primer pla, si, es veu mes aprop, però tot ell és manté en un mateix nivell respete els demes, perd la profunditat, sembla 2D.
Un altre problema és en el fet de portar ulleres normals apart de les 3D , produint reflexos indesitjables mimvant la correcta visualització.
Com més avença el film, el 3D deixa de ser espectacular, per a convertir-se en quotidià. Suposo que t'acostumes fins al punt de que ja en proutes feines el veus. No sé a que deu ser degut però suposo que ens adaptem ràpidament.
Tot i aquests problemes, no hi ha dubte que val la pena veure-la en 3D. Em sembla que repetiré. De la ma de James Cameron, perfeccionista com ningú s'ha fet un gran pas endavant. A partir d'aquí hi ha dos camins: podem entrar en una altra època daurada del cinema d'entreteniment o pot quedar en una joia aillada i curiosa. És pot invertir en millorar el 3D i estic segur que ho faran. Això ha estat l'espenta que necessitaven.
Això només ha fet que començar.

dijous, 17 de desembre del 2009

El Símbol Perdut

More about El símbol perdut

Acabo de llegir El Símbol Perdut. El darrer llibre del Dan Brown desprès de El Codi Da Vinci. Es un llibre totalment en la seva linea (clar, l'ha fet ell). Pensat per a fer-ne una pel·lícula de cap a peus. Es llegeix ràpid. És molt lleuger. Però de qualitat literaria bastant mediocre. Però a diferència d'altres igualment mediocres o dolents directament, els llibres de Dan Brown o almenys aquest, aporta un plus extra. Et fa veure coses bastant curioses. Dades sobre simbologia que les tenim als morros, que les hem vist mil cops, però que no en sabem l'origen ni el significat. En aquest llibre, n'hi ha algunes, però no tantes ni tant curioses com en els altres llibres. Es centra en Washington i en els Francmasons. Un tema que recorda poderosament al film "La busqueda". però aquí amb un altre enfòc.
Resumint, tot i ser un divertimento lleuger, si que aporta algunes dades força curioses sobre el mon que ens envolta.

dissabte, 5 de desembre del 2009

Bonica imatge

Des de que he vist això que li he agafat un gran carinyo al personatge de Blade...

dimarts, 1 de desembre del 2009

El Dentista

Si, ja se que no és un tema de ciència ficció, ni de fantasia, però no em negareu que no pertany al gènere de Terror. Acabo de tornar del dentista i no se que em fa més mal, si la boca ó la butxaca...
Per començar, m'han trobat 6 caries més de les que jo tenia controlat, que era mmm a veure... una!. El darrer cop que hi vaig anar va ser fa 2 anys i evidentment no em van veure res de tot això (si no ja m'ho haurien dit ja). En dos anys se m'ha desenvolupat 6 caries!!!!!! Que ha passat?? M'estic desintegrant!!!! sobretot pensant que abans d'aquests dos anys mai havia tingut cap problema de caries en tota la vida!!! Que passa? estic prop d'una font de radiació???
Jo en realitat hi he anat perquè se'm va trencar un queixal però el dentista (aiss la temptació)...ha començat a mirar pels voltants (jo pensava, no miris nooo) i amb una velocitat de vertigen ha començat a cantar números a la higienista amb les posicions de les peces com si fos d'aquells que canten el gordo de loteria de Nadal o la primitiva: - el 16,26, 36, 45... He estat a punt aixecar-me i cantar "Bingo!!!!"...(però no és a mi a qui li ha tocat el premi gordo si no a ells, no ens enganyem).
En la sessió d'avui m'ha empastat un queixal, més que res "per anar fent boca", (mai millor dit) perquè la "ruta" de sessions que m'han preparat és pitjor que el Tourmalet.
Quan he sortit, les noies de recepció , tot i aprofitant que anava una mica anestesiat, m'han presentat un pressupost, més que res per allò de, que qui avisa no es traïdor. I quan he vist el preu, allò si que m'ha fet mal!!! 780 euros!!!
Per començar, en el proper episodi d'aquest viacrucis, o sigui la propera sessió, la seva missió és matar un nervi, que costa 130 euros!! Però si és més barat matar una persona!!!! Segur que es pot trobar algun mercenari que et cobraria menys. Si que és difícil matar un nervi? Que esperen resistència? Potser tenen por a represàlies? O es que l'han de perseguir primer? No m'imagino un nervi aixecant-se desprès de rebre uns quants trets, i el dentista exclamant "Muere hijo de p***!!! Muere!!!!". Que li ensenyin la factura i es morirà ja només de l'ensurt....
Desprès diu que en una altra sessió me l'han de reconstruir. Que passa que han de fer obres? Em ficaran bastides per tota la boca?
I finalment em recomanen ficar-hi una funda. Però jo crec que no cal, no patirà fred, a dins a la boca. Pel preu que volen cobrar per la funda estic per demanar-li a ma mare que me'n faci una de ganxet que em sortirà moolt més barata.
Desprès d'aquests sotrac, 3 reconstruccions i dos empastes mes tard, per fi hauré acabat, la marató amb la butxaca buida.
I dic jo, com és que els gats no tenen caries? Ells que precisament utilitzen molt més els dents i es fiquen de tot a la boca?

Reflexionem-hi si us plau.