dissabte, 15 d’agost de 2009

Stargate SG-1


De vegades, de les creacions menys prometedores s'en treu petroli. Aquest és el cas d'Stargate, la pel·lícula. Un film, segons la meva opinió, que prometia molt més del que finalment donava. Per mi, una decepció. D'entrada, la porta a les estrelles, presagiava aventures, mons per descobrir, civilitzacions senceres super-avançades. Era molt més que una porta a les estrelles, simbolitzava la porta a l'aventura. I que troben? un grapat de beduins en un desert, governats per un tirà extraterrestre. Un pobre balanç per a tanta espectació que havien despertat amb la porta estelar.
Per sort, algú se'n va adonar, i va decidir aprofitar el potencial de la stargate al màxim, i a fe de Deu que ho han aconseguit en escreix i encara no han acabat. En base al film, poc a poc, han anat construint tot un univers al seu voltant. Un univers en contínua expansió, que ha abarcat 11 temporades, dos telefilms, un spin-off de 5 temporades (Stargate Atlantis) i creixent. Tot un record, per a una sèrie de CF. I la veritat és que no decau en cap moment. Ans al contrari. L'univers creix i s'enriqueix en la mateixa mesura que la série també avança, lo qual augmenta la gama de possibilitats. Els arguments no son tots iguals, sino que van cambiant. Segueixen, això si, els típics episodis de qualsevol sèrie de CF, accidents amb el espai-temps, viatges per error a realitats alternatives, etc... Però és pur entreteniment, sense filosofia barata ni excessiu dramatisme. Space Opera en estat pur. Aventura, Acció, Ciència Ficció, tecnojerga, Humor, Ironia, imaginació, personatges carismàtics, efectes especials més que convincents, desparpajo. Aquests són els ingredients que han portat Stargate a l'èxit.
Ara he acabat de mirar tot Stargate SG-1. Totes les 11 temporades, (abarca més d'una década) + els dos telefilms. Al llarg de la sèrie hi ha hagut temps i tot per a rotacions de personatges. Des del arqueòleg fins al tinent O'neill (alias McGyver), fins i tot han adoptat els protagonistes de Farscape (John Cricton i senyora). I altres itinerants com ara el Parker Lewis, han format part del ja mític SG-1.
Ara segueixo amb Stargate-Atlantis, i la veritat és que no decau. Vaig per la 3a. temporada i que duri.

Llarga vida a Stargate!!!!!

2 comentaris:

  1. 11 temporades??? Jo n'he vist 10 (les tinc en una col·lecció ed DVD que és una delícia) i pensava que ja les havia vist totes!!!!!!! corrent a buscar la 11 aquest cap de setmana.

    El que no estic tan d'acord és el que dius que els arguments no es repeteixen. Hi ha molts capítols d'Atlantis (quin gran sin-off!) que, subjacentment, tenen el mateix argument que capítols d el'SG-1. I no és ho dic per desmerèixe'ls, que em van enganxar tant o més que els primers!

    ResponElimina
  2. Uis, tens raó, error meu, son 10 temporades + les dues pel·lícules. No se perquè se m'ha ficat la mania de que eren 11.

    Tens raó amb lo de que es repeteixen episodis en Atlantis. I no només a Atlantis, sino que en moltes altres sèries. Sempre hi ha el típic episodi de la realitat alternativa. El típic episodi del bucle de temps a l'estil "Atrapado en el tiempo". El típic episodi de l'alien incorpori que passa de cos en cos.
    Això ja es així des de Star Trek, en alguns casos, i des d'Star Trek: la nova generació en d'altres.
    Però també tens raó en que enganxa que no veguis.

    ResponElimina

Comenta lliurement