dimecres, 18 de febrer del 2009

El (no tan) extrany cas de Benjamin Button

Fa dies que vaig veure la pel·lícula de Benjamin Button i no n'havia parlat encara.
Abans de veure el film, vaig sentir que el escriptor del llibre en el qual es basa, era el mateix que el creador de Forrest Gump, així que mentres la mirava, no em podia treure del cap el film d'aquest altre curiós personatge. I és que a mi Forrest Gump em va agradar força per no dir molt. Però BB (d'ara i endavant FG serà Forrest Gump i BB serà Benjamin Button) no tant. Vaig veure que les semblances eren massa evidents.
BB és un altre FG. Amb FG ens dona una visió del mon peculiar a través dels ulls del personatge peculiar, un personatge fora del sistema. El mateix passa amb BB, però la diferència és que el personatge en si no aporta res, son, les seves circunstàncies les que modifiquen la visió que té de les coses però no la seva personalitat. Podria ser el Brad Pitt o un desconegut que no hauria canviat res. La interpretació no era important.
Una altra semblança raonable: FG te com a fil argumental de fons una història d'amor, el mateix que BB. L'únic que més accentuada en aquest cas. Tan que cap al final únicament és això deixant de banda tota la resta.
A FG a través de la visió del personatge, assistim als fets més rellevants de la història del mon (o dels EUA millor dit). A BB també, però no de forma tan accentuada ni exagerada. BB no arriva a assolir el protagonisme a nivell mediàtic que si que aconsegueix FF en la història.
Al igual que a FG, apareixen personatges excentrics a dojo. El que només pensava en pescar gambes a FG, aquí un altre que te una fàbrica de botons. El nan que surt amb dones. Tot personatges de bon cor.
I finalment la llargaria de la pel·lícula, és molt llarga, FG ho era, però aquesta a part de ser-ho, se'n fa.
I lo de envellir al revés, en podem trobar un referent a un conte de Dan Simmons de la seva novel·la Hyperion, l'únic que en aquell cas, el personatge cada dia perdia la memoria del que havia après. I també en un altre conte de Manuel de Pedrolo que he de buscar per casa. Així que d'extrany no tant.