dijous, 29 de gener del 2009

El libro del Dia del Juicio Final

De Connie Willis.
L'estíl clar i directe d'aquesta escriptora m'agrada. M'escau i m'hi trobo còmode. És el primer llibre que llegeixo de Connie Willis, però segur que no serà l'últim ni molt menys. M'ha agradat i m'ha atrapat bastant ràpidament. No se si és la temàtica, o com he dit abans, l'estil de l'escriptora, o una combinació d'ambdues, el cas és que no ha perdut interés ni força al llarg de la novel·la. Les darreres 50 pàgines les vaig haver de llegir totes de carrerilla en una nit, perquè ja no podia aguantar més sense saber el final. El problema va venir desprès. Havia generat tanta adrenalina que no hi va haver manera de dormir. Tot i amb això el final el vaig trobar bastant previsible parcialment. Amb això vull dir que el que no sabia és si acabaria be o malament, però es podia preveure com serien ambdos possibles finals. Però una cosa és preveure i l'altra és veure.
L'argument

El tema: els viatges en el temps, pèro no és un tema que hi jugui massa. Això si, estableix unes regles del viatge en el temps gairebé des del principi que proporcionen arguments de discussió als personatges, però amb els quals no s'aprofundeix molt pel que fa a l'acció. O sigui, no hi ha massa viatges en el temps endavant i enrera. Sols un.
L'acció transcorre en una Anglaterra d'un futur no molt llunyà, on els viatges en el temps son 'propietat' de laboratoris d'investigació universitaris i s'utilitzen com a eina per a que historiadors puguin estudiar in situ, diferents moments de la història. En aquest context, les regles del viatge en el temps impedeixen de per si qualsevol alteració, paradoxa mitjançant quelcom que anomenen 'la red' (que no queda massa clar que és) que impedeix qualsevol problema provocant certs desfases en el viatge que reajusten la situació sempre a favor del continuum espai-temps. En aquest context, es enviada una investigadora als voltants d'Oxford a l'epoca de l'edat mitjana, en contra de l'opinió del seu tutor, amb la mala fortuna de caure malalta just al arrivar al seu destí. Però sembla que hi ha hagut algún problema més amb el viatge. Anem seguint els successos paral·lels alternant futur i passat.
El millor: la descripció de l'edat mitjana molt vívida i creible i els seus personatges. No tant com l'argument en si. No cal oblidar que va guanyar els premis més importants de la Ciència Ficció, el Nebula, el Hugo i el Locus.

dimarts, 13 de gener del 2009

Edició especial i especialment desordenada i incompleta de El Capitan Trueno

Si, m'agrada el 'capitán Trueno'. De ben petit m'agradaven les aventures del Capitan Trueno i també les del Jabato i ara m'omplen de nostalgia, sniff, sniff, (que sigui friki no vol dir que no tingui el meu corasoncito). Les llegia i rellegia i ara ha sortit al quiosc una col·lecció de 'El capitan Trueno' bastant llamativa per lo extensa que es veu. Tot i així tinc una queixa de fa temps que ja que m'està irritant d'allò més: La col·lecció esta formada per llibres de tapa dura que inclourà "los cuadernillos apaisados de EL CAPITÁN TRUENO publicada en Colección Dan y en Superaventuras que totalizan 618 historias. Completan la colección 276 historias más, procedentes de Capitán Trueno Extra que reeditó Fans de El Capitán Trueno." i en un altre lloc es vanagloria "Ahora, Planeta DeAgostini presenta, en edición especial, la coleccion 'LAS AVENTURAS DEL CAPITAN TRUENO' que recopila en un inédito formato los cuadernillos de la mítica Colección Dan y Superaventuras, además de gran parte de las historias del Capitan Trueno Extra." i jo afegiria , "edición especial incompleta i desordenada" perque la veritat es que fa pena. No, si l'aspecte es molt atractiu, però tan costa indicar quin son els equivalents a les col·leccións originals a la primera plana? em refereixo a quelcom així: "Este tomo consta de los episodios 241,242.... de blabla publicados en blablabla".

I encara diria més, el primer llibre puc veure indicat que hi ha el número 241 al final del capítol, no crec que intencionadament sino perque per casualitat a l'original apareixia com una vinyeta més, i despres salta al 244 i 245. Que és que no es poden ficar més desordenats o que? Com es que fan les coses tan malament? O es que soc jo que no entenc la lògica d'aquesta gent. Tan costa començar pel número 1? Es que no saben contar? Perque han de començar pel 241??
Digueu-me racional, però quedaria molt 'coherent' una col·lecció que comenci a recopilar pel número 1, que inclogui referències a la col·lecció original i acabi al darrer número. Així no hi ha manera de saber que tens. Potser això és el que volen. Dissimular que no és la col·lecció completa? Ahh, ja ho entenc, és un joc, ens volen entretenir buscant per internet les correlacions. Molt hàbils.
El mateix passava amb el Capitan Trueno de Ediciones B. Era unes pinzellades d'aquí i unes d'allà. Per sort, el Super Jabato sembla estar mes ordenat, almenys comença pel principi.

No se, no se si es mereixen que fiqui ni el link, però tot i els inconvenients aquí exposats, resulta massa tentadora per ignorar-la:
p.d.: Aquí teniu més informació detallada de per on van els trets. (Ja sabia jo que algú es dedicaria a desentrallar el secret):

dijous, 8 de gener del 2009

Los Cronocrimenes

Si senyor! un exemple de que val més molta imaginació que molts efectes especials. Amb molts pocs mitjans aconsegueix construir un film de ciència ficció molt entretingut.
Es tracta d'un film de viatges en el temps a escala minimalista ja que no viatja a altres èpoques sino tan sols unes hores enrera. El que tenen els viatges en el temps, és que com menys curt és el viatge més problemes i conseqüències comporta doncs és dona la paradoxa que el viatger comparteix el temps amb si mateix creant unes quantes situacions 'incòmodes' de díficil solució que poden formar un bucle i unes poques paradoxes temporals ("...que podrien produir una reacció en cadena que podria destruir l'univers. Clar que la destrucció es podria limitar a la nostra galaxia". Doc Brown dixit).
El film aquest juga amb aquesta situació. L'únic però que li trobo és que segons quines decisions resulten una mica forçades (per a que tot quadri), no semblen massa naturals i algunes altres decisions que pren el protagonista crec que oferien alternatives més bones i més lògiques que portarien els esdeveniments a una millor fi. Jolin, que complicat és parlar sense spoilers.
Els esdeveniments del film quadren a la perfecció en el sentit de que totes les intervencions del viatger al passat, ja les podem veure el primer cop des del punt de vista del present, l'únic que no sabem que ho son. Per exemple, la trucada de telèfon.
En definitiva, m'agraden molt les pel·lícules de viatges en el temps i encara m'agraden més si estan ben cuidades i pensades i tots els esdeveniments quadren, i aquesta, tot i la senzillesa de mitjans, compleix perfectament.

diumenge, 4 de gener del 2009

Una familia con clase

Si us agrada l'humor 100% anglès aquesta és la vostra pel·lícula.
Si us agrada la ironia i el sarcasme aquesta és la vostra pel·lícula.
Si us agrada els films d'època aquesta segueix éssent la vostra pel·lícula.
Doncs a mi em va agradar bastant tot i no pertanyer al meu gènere preferit. Potser per l'inesperat. Doncs el trailer (ohh els trailers!! dimonis enganya-persones que confonen a la gent innocent com jo) ens presenta una comèdia super-divertida però d'un humor molt bàsic. En canvi, em vaig trobar humor anglés a dojo, ironia per tot arreu, sarcasme (sobretot en la figura del pare de la familia que no para de tornar comentaris mordaços), situacions divertides si, i apart de comèdia, també hi trobem drama i una historia i uns personatges, i per tot plegat a mi em va agradar d'allò més. M'encanta l'humor anglès.

p.d.: Em va fer gràcia veure que una de les filles era la noia de IT Crowd.

dissabte, 3 de gener del 2009

Ultimatum a la Tierra o Ultima-mente no doy ni una

Un remake més de la llista de remakes horribillis sobre films clàssics de ciència ficció dels anys 60. Desprès de la 'Invasión de los ladrones de cuerpos' i alguna altra, ara li toca al clàssic en blanc i negre 'The day earth stood still'. El que passa és que ara ja no enganyen a ningú, i ja abans de l'estrena el film es situa en la categoria de sèrie B d'alt pressupost que li pertoca. Ni tan sols cal el pas del temps per a situar-l'hi. Ah i no vaig sentir la famosa frase 'Klaatu Barada Nikto'. Com deia el Schuster 'No hase falta desir nada mas.'

Feliç 2009

Bon any nou!!!! Feliç 2009!!!!!!!!!!
2009!!!! Qui ho havia de dir!!!! Estem a 8 anys desprès del 2001 i a 10 anys del futur de Blade Runner!!! I tot segueix igual, hi han guerres, fam, misèria, crisis. Ahir mirava per la TV una pel·lícula basada en la biografia de Charles Chaplin, i es veia l'any 1911 del passat segle XX i realment m'en vaig adonar que era molt diferent de l'actualitat. Gairebé 100 anys. La estètica gairebé era del segle XIX i recordava als westerns. Em pregunto si d'aquí a 100 anys (si encara sobrevivim com a espècie o com a civilització) haurem canviat tant. Potser encara estem arrossegant el segle XX i les coses han de canviar molt més. Esperem que siguin canvis en sentit positius.
Be, un cop passada la reflexió filosòfica, anem als friki-propòsits de l'any:
- Redactar més al blog
- Escriure un llibre o conte
- Llegir més
- Acabar ja d'una vegada per totes, les sèries de Star Trek

Altres accions pel be de la humanitat:
- Construir un mísil intercontinental i dirigirlo al rancho Skywalker
- Un altre a Tele5
- Inocular el virus Ebola al set del Gran Hermano.
- Portar la illa de 'Supervivientes' en una zona d'aquelles del pacífic on facin proves d'armes nuclears
- Prohibir Operacion Triunfo per terrorisme mediambiental.
- etc, etc...