dijous, 21 d’agost del 2008

The Dark Knight

Em congratulo de poder dir que efectivament, és la pel·lícula de còmics de superherois més perfecta fins al moment. De fet, inclús sense encorsetar-la dins del gènere, és una molt bona pel·lícula de per si. L'únic però potser seria la durada. Tampoc no calia fer-la tan llarga. Però la contrapartida és que no paren de succeïr esdeveniments a un ritme lleuger, constant, sense pausa. Al seu costat, els films dels 90 de Joel Schumacher i Tim Burton són per a nens. Aquesta en canvi és una pel·lícula adulta, sèria, que es decanta cap al realisme.

El personatge de Batman creix, madura, no només en la seva gadgeteria que també realitza un "upgrade" sino en la seva personalitat i relació i definició. Els seus objectiu, raó de ser, es consoliden i es configuren a marxes forçades. Marxes forçades per un motor de canvis extern anomenat Joker, que fa evolucionar els personatges al seu voltant. A les males evidentment. Juga amb ells i els sacseja com si fos un tifó. Una força de la natura desbocada que situa en Batman al lloc on li pertoca just en el moment en que es comença a plantejar que potser ja no es necessari. L'altre personatge, el fiscal del districte Harvey també es evolucionat per obra i acció d'aquest engendre. El personatge del Joker, tan ben interpretat per un malauradament desaparegut Heath Ledger, moldeja el nou Status Quo de la ciutat al seu gust.

Nosaltres també, com a espectadors, som, des del primer minut fins al darrer, arrossegats pel Joker. Ens porta junt amb els altres personatges per on vol al seu antull, en un ritme constant i sense aturador. Tens la sensació de que sempre va un pas per endavant de nosaltres i d'ells. Fins al punt que de vegades sembla omnipresent i omnipotent.

Una de les eines que el Joker utilitza per a manipular els personatges és la responsabilitat del lliure arbitri. Qualitat que ell mateix no té doncs no té remordiments, ni culpa, ni moral que el lliguin convertint-lo en algo realment molt perillós. En Batman escolleix i cada cop que pren una decisió cau sobre la seva conciència. El fiscal Harvey també. I també el comisari Gordon. Escollir és una responsabilitat molt pesada que a Bruce Wayne no li agrada. Però que el seu alterego ha d'assumir si vol seguir endavant. El Joker novament forçarà la situació obligant a prendre decisions i a acceptar la responsabilitat a tots ells. Els arrossega cap a un remolí de decisions díficils però ineludibles que els força a definir-se i a evolucionar.

En definitiva una gran pel·lícula i pel que fa a el que es pot veure ultimament doncs la millor des de fa temps.

dilluns, 18 d’agost del 2008

Batman (part II)

Un cop finalitzada la etapa Tim Burton les següents adaptacions ja no van resultar tan afortunades. Joel Schumacher va ser el director encarregat de portar endavant el projecte.

Batman Forever (1995)
Seguint el esquema que tan be els havia funcionat l'anterior part, apareixen dos arxienemics d'en Batman al mateix temps. Aquest cop toca el torn de Two-face (dues-cares) i The Riddler (enigma) interpretat per Tommy Lee Jones i Jim Carrey respectivament. Evidentment es perd el toc Tim Burton i on hi havia foscor hi trobem fluorescencia. El mateix Bruce Wayne canvia de rostre i és Val Kilmer qui en pren el relleu. Apareix en Robin per a reforçar la plantilla i equilibrar una mica la lluita (Chris O'Donnell) i la incombustible Nicole Kidman com a nova novia, doctora Chase Meridian. I es que no hi falta noms en aquesta producció. Tot i així no va aconseguir l'èxit de les anteriors parts i el resultat va ser mediocre.

Batman & Robin (1997)
Joel Schumacher repeteix direcció en una producció continuista respecte l'anterior. De fet, es limiten a repetir l'esquema de Batman Forever, inclús crec que el montatge és un calc. La disposició de les escenes resulta clavada a l'anterior part de forma irritant. Aquest cop en Robin ja forma part de la plantilla i a nivell d'actor és l'únic que repeteix (Chris O'Donnell). La resta tots nous. Començant pel propi Bruce Wayne que ara serà George Clooney. Igual que a l'anterior aquí també s'afegeix una nova incorporació al equip (si la cosa hagués continuat unes quantes pel·lícules més al final serien un batalló). Es tracta de Batgirl (Alicia Silverstone) que no està gens en forma per a fer de superheroina a no se que les cartutxeres li serveixin per a guardar-hi bat-pistoles. Els dos dolents de torn (com no!) seràn Mr. Freeze (Arnold Schwarzenegger) i Poison Ivy (Uma Thurman). En quant a l'ambientació segueixen les llums de discoteca fluorescents de l'anterior part. Fent una broma fàcil diria que la puntuació d'aquesta pel·lícula arriva a baixar sota zero.


Ah, m'oblidava del majordom. Menció especial per a ell, l'Alfred, (Michael Gough) que és l'únic actor que es manté al llarg dels 4 films, capejant tots els temporals.

I doncs, imagino que van baixar tant la qualitat i la taquilla que ho van deixar estar. Però un personatge tan carismàtic no pot deixar-se així com així. Van deixar passar uns quants anys. Ho van deixar reposar per retomar-ho amb més energia fa no gaires anys.

Catwoman (2004)
I quan pensavem que no es podia baixar més el nivell van posar-se de moda un altre cop els superherois al cinema i van tenir l'ocurrència de perpretar un subproducte anomenat Catwoman. Amb Halle Berry emulant a la Michelle Pfeiffer i Sharon Stone com a dolenta. Puajj... la pitjor pel·lícula de superherois (amb el permís de Punisher).


Batman Begins (2005)
Hi ha estat ja entrat el segle XXI que s'ha retomat el personatge. El 2005 es va estrenar Batman Begins, on es reconstrueix l'inici del personatge des de zero. Un director novell, Christopher Nolan, autor de Memento, és finalment qui es fa amb el projecte. Per mi (i per molta gent) Batman Begins és, fins a la data, la millor pel·lícula de Batman. El film hi apareixen actors de la talla de Christian Bale (Bruce Wayne), Michael Caine (Alfred), Liam Neeson, Katie Holmes, Gary Oldman, Rutger Hauer, Morgan Freeman....


The Dark Knight (2008)
I ja l'han estrenat.... La darrera part de Batman fins ara. La continuació de Batman Begins. Diuen que és la millor pel·lícula de superherois que s'ha fet mai. Esperem que sigui així. Avui sens falta l'aniré a veure al cinèma. Ja us informaré....


dimarts, 12 d’agost del 2008

Michael Ironside

Avui estava fent zapping i en un d'aquests canals de TDT emetien un episodi de SeaQuest on apareixia Michael Ironside. El meu primer pensament ha estat: 'un altre cop aquest, es que surt fins a la sopa'. I tot seguit m'he preguntat en quins cents o milers de telefilms, sèries i pel·lícules ha aparegut el etern secundari amb cara de mala llet. Des que era petit que l'he vist a tot arreu. He investigat (o sigui he anat a la IMDB però queda mes xulo dir que he investigat, no?) i la llista d'aparicions arriva a la xifra de 178 sense contar les aparicions en diferents episodis de la mateixa sèrie. De la llarga llista les que em venen més a la memòria són com no, les que tenen a veure amb el gènere de ciència ficció (que no son poques).
1. Scanners (1981)
Aquella pel·lícula que una colla de mutants explotaven els caps amb el pensament:







2.

dilluns, 4 d’agost del 2008

Mes Dexter


Si, tinc el mono de Dexter. Vaig acabar la 2a. temporada i ara tinc el mono. Així que mentres no comença una nova temporada estic llegint les novel·les. Hi ha un refrany que diu 'A falta de pan buenas son tortas'. De moment la primera 'Dexter. El oscuro pasajero' està sent clavada a la 1era temporada de la sèrie, però també hi ha una 2a. novel·la 'Querido Dexter'. De fet la sèrie és una adaptació de les novel·les. De moment és el que hi ha. Us deixo el trailer de la 3a. temporada per anar fent boca: