dimarts, 23 de setembre de 2008

Wanted

Un film plagat de fantasmades impossibles. No hi ha gaires excuses per a justificar fantasmades que ni els de Matrix van ser capaç de reproduïr al seu mon virtual. Aquest cop, com a super-assassins son capaços d'accelerar el seu pols per a guanyar velocitat, però això no justifica que un home salti d'un edifici a un altre, que facin peripècies amb els cotxes trencant totes les lleis de la física, o que disparin bales amb efecte.
Dit això i forçant al màxim el sentit de la suspensió de la incredulitat, el film resulta força entretingut. En l'argument novament segueix el patró de Matrix. Un noi fart de la vida monòtona i de que el trepitjin se li dona la oportunitat de ser algú especial.

(Obro parèntesi filosòfic)
Independentment de les humillacions del jefe a la feina i de que la novia et possi les banyes que evidentment no son desitjables, ningú vol ser un desconegut, una persona anònima, un 'ningú'. Es que ningú es sent feliç sent qui és?. És una constant des de fa molt temps. El Peter Parker d'Spiderman, el Neo de Matrix. Una repetició del patró del camí de l'heroi amb la variant de que el protagonista no es feliç amb la seva vida anònima i li donen la oportunitat de convertir-se en algú molt especial. Li injecten un sentit a la seva vida. Aquesta reiteració en el cinema d'avui en dia posa de manifest que hi ha quelcom que no acaba de rutllar en la societat. Hi ha una manca de sentit en el que fem i perque ho fem. Una manca d'objectius i de sentir-nos realitzats. Ens arrastrem per la vida?? Reflexionem-hi si us plau.
(Tanco parèntesi filosòfic)

Doncs el film el comparen amb 'Shoot'em up', però jo crec que és millor. Almenys hi ha una mínima història per sota i fantasmades apart, crec que la peli entreté i t'enganxa. La fòrmula del camí del heroi sempre funciona.