dilluns, 8 de setembre de 2008

Wall-E

La humanitat ha abandonat la terra intoxicada i plena de brossa, però encara hi resta el darrer dels robots de recollida de brossa que continua la seva tasca incansable. Però és sent sol...

Aquesta seria la sinopsi d'el nou film fet per ordinador de la Disney WALL-E. Un film que en un entorn de ciència ficció, arriva a tocar la fibra. Un film sense pretencions que compleix amb l'objectiu d'entrenir i que fins i tot emociona.
Una definició d'animar segons el diccionari seria: "donar vida, energia i esperit al cos" i això és el que succeeix els primers minuts. s'ens presenta el personatge, qui és, que fa, i poc a poc, se'l va vestint de sentiments.

Alguns quan fan animació aconsegueixen realment animar de veritat tal com diu la definició, com és en el cas d'aquest film. Ni que sigui un personatge tan fred a priori com un robot, (i a més generat per ordinador). Mentre que altres sembla que han oblidat, (o se'ls ha acabat la pòcima màgica) per dotar de vida i esperit ni tan sols a personatges interpretats per actors de carn i ossos.

I es que quan se'n sap es pot animar (o sigui dotar d'ànima) el objecte més mort, ni que sigui una pedra. I quan no se'n sap es pot desanimar el personatge més viu. Vet ací l'habilitat d'uns i la patosseria d'altres.. eh Senyor George Lucas? (Recordis de R2-D2 i C3PO).

Sens dubte Wall-e passarà a la història dels robots més destacats del cinema.