dijous, 21 d’agost de 2008

The Dark Knight

Em congratulo de poder dir que efectivament, és la pel·lícula de còmics de superherois més perfecta fins al moment. De fet, inclús sense encorsetar-la dins del gènere, és una molt bona pel·lícula de per si. L'únic però potser seria la durada. Tampoc no calia fer-la tan llarga. Però la contrapartida és que no paren de succeïr esdeveniments a un ritme lleuger, constant, sense pausa. Al seu costat, els films dels 90 de Joel Schumacher i Tim Burton són per a nens. Aquesta en canvi és una pel·lícula adulta, sèria, que es decanta cap al realisme.

El personatge de Batman creix, madura, no només en la seva gadgeteria que també realitza un "upgrade" sino en la seva personalitat i relació i definició. Els seus objectiu, raó de ser, es consoliden i es configuren a marxes forçades. Marxes forçades per un motor de canvis extern anomenat Joker, que fa evolucionar els personatges al seu voltant. A les males evidentment. Juga amb ells i els sacseja com si fos un tifó. Una força de la natura desbocada que situa en Batman al lloc on li pertoca just en el moment en que es comença a plantejar que potser ja no es necessari. L'altre personatge, el fiscal del districte Harvey també es evolucionat per obra i acció d'aquest engendre. El personatge del Joker, tan ben interpretat per un malauradament desaparegut Heath Ledger, moldeja el nou Status Quo de la ciutat al seu gust.

Nosaltres també, com a espectadors, som, des del primer minut fins al darrer, arrossegats pel Joker. Ens porta junt amb els altres personatges per on vol al seu antull, en un ritme constant i sense aturador. Tens la sensació de que sempre va un pas per endavant de nosaltres i d'ells. Fins al punt que de vegades sembla omnipresent i omnipotent.

Una de les eines que el Joker utilitza per a manipular els personatges és la responsabilitat del lliure arbitri. Qualitat que ell mateix no té doncs no té remordiments, ni culpa, ni moral que el lliguin convertint-lo en algo realment molt perillós. En Batman escolleix i cada cop que pren una decisió cau sobre la seva conciència. El fiscal Harvey també. I també el comisari Gordon. Escollir és una responsabilitat molt pesada que a Bruce Wayne no li agrada. Però que el seu alterego ha d'assumir si vol seguir endavant. El Joker novament forçarà la situació obligant a prendre decisions i a acceptar la responsabilitat a tots ells. Els arrossega cap a un remolí de decisions díficils però ineludibles que els força a definir-se i a evolucionar.

En definitiva una gran pel·lícula i pel que fa a el que es pot veure ultimament doncs la millor des de fa temps.

2 comentaris:

  1. Estic d'acord amb els teus comentaris sobre THE DARK KNIGHT i el paper del Joker a la trama.

    Només discrepo en què per a mi la durada no és ni exagerada ni es nota gens, així que no ho veig com a punt negatiu. En canvi, no em va agradar la veu de'n Batman.

    ResponElimina
  2. La veu potser si q no es la més adequada per al doblatge.

    ResponElimina

Comenta lliurement