diumenge, 1 de juny de 2008

Indiana Jones y el reino de la calavera de cristal


Be, ja he vist "Indiana Jones y el reino de la calavera de cristal". Han passat 20 anys des del darrer indi i es nota. No repetiré tot el tema de l'edat de l'actor que ja s'ha parlat molts cops arreu. Bàsicament és una pel·lícula amb tots els elements que caracteritzen la franquicia i això va en detriment de la novetat. Entre que hi han coses en les que manca originalitat i d'altres que ja hem vist en altres franquicies semblants ("La busqueda"), suma-li a més, la edat de l'actor, tot plegat fa perdre força al conjunt final, convertint la pel·lícula en un aiguabarreig de nostalgia, amb cert flaire a despedida i anyorança de temps millors en que la joventut tant de l'actor com de la franquicia van crear una icona. En alguns moments veig el Harrison Ford fora del seu paper, intentant interpretar el paper d'algú altre que ja no és éll, però que va ser anys enrera. És l'Indiana que tots tenim idealitzat i que viu en la conciència col·lectiva difícil de retrobar en un Harrison Ford entrat en anys.

L'aprenent.
Al igual que van fer amb la Jungla de Cristal 4, afegeixen el noi jove que aporta frescor i dona un cop de ma quan toca l'acció. No és com a la "Jungla 4", en la que el jove, ajudava a John Mcclaine a moure's en un entorn massa tecnològic per al personatge dels 90. Aquí és el Indi qui es troba més "en su salsa" i el jove és figura com l'aprenent al qual l'indi introdueix els trucs de l'ofici d'arqueoleg aventurer (potser per convertir-se en el seu successor?).

Nostalgia.
La pel·lícula em produí un sentiment d'anyorança i la sensació de que han malvaratat els anys. Ens presenta un indy a punt de jubilar-se, que ha viscut una vida plena d'aventures, les quals se'ns insinuen en aquest film però que ens han estat negades i no hem pogut disfrutar. On son les claus d'Atlantis? On han anat a parar totes les aventures que hauriem pogut veure durant 20 anys des de la 'darrera creuada' quan el personatge (i el actor) estaven en plena forma? Sí, aquest film representa la fi d'una saga, però on és el que hi ha entre el principi i el final? Tinc la sensació que la 4a pel·lícula de l'Indy arriva 20 o 17 anys massa tard ó be que al llarg d'aquestes dues dècades les han fet i estrenat en un altre univers. Tinc la sensació de que m'he perdut alguna cosa...

Anyorança
També em produeix un sentiment d'anyorança de temps en els quals no hi havia tanta saturació de mitjans. Un temps en el qual estrenaven menys pel·lícules però de gran repercusió. On et sorprenien amb idees fresques i enginyoses. Us parlo d'una època no tan llunyana on no tot estava tan a l'abast de tots. On tenir una pel·lícula grabada era un luxe per poder-la gaudir molts cops. On les coses tenien més valor perquè no eren tan accessibles i eren més dificils d'aconseguir. Potser si que la vida del friki era més dura, però també valia més. L'edat d'or de l'Steven Spielberg i George Lucas. Ara l'Indy ha estat copiat mil i un cops. La competencia i la oferta és abrumadora. Els efectes especials ja no sorprenen a ningú. Cada setmana s'estrena un blockbuster. No tens temps de digerir un film que ja n'hi ha 2 més preparats. Ens trobem en un permanent estat de moviment en el qual res dura ni una setmana. Tot és una mena de fast-food cinematogràfic. La ironia és que tot això ho van començar aquests senyors i va ser en una galaxia molt i molt llunyana... però no en el temps. Ja se que parlo com un vell, però és el que hi ha.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta lliurement